Noms llargs

Alguns pobles del Maresme tenen el nom llarg i compost, i quan vam treure l'edició d'El Punt d'aquesta comarca els periodistes ens vam trobar amb el problema de fer-los caber en els titulars. Com que la nostra informació era principalment municipal, quan havíem escrit en el títol la paraula “ajuntament” seguida “de Premià de Mar” o “de Premià de Dalt” no quedava espai per dir quina mesura bona o dolenta per als seus ciutadans havia pres el consistori en qüestió. L'opció d'escurçar-los ens va portar alguns disgustos. Com que al Maresme quan diem “Vilassar” volem dir “Vilassar de Mar,” nosaltres escrivíem per exemple que el temporal de llevant s'havia endut la platja “de Vilassar”, segurs que els lectors ens entenien. Els de Vilassar de Dalt, que són molt gelosos de la toponímia pròpia, immediatament s'enfadaven: a quin Vilassar dels dos ens referíem? La confusió era impossible perquè els de dalt no tenen platja, com no tenen estació on els trens vagin amb retard ni l'N-II que els faci la murga, però no hi valien raons: el “Vilassar” autèntic, el de més antiguitat històrica i digne de dur aquest nom net i pelat era si de cas el seu, mentre que Vilassar de Mar era un apèndix urbà sobrevingut en l'època moderna, quan els pirates es van retirar. Cada cop rebíem una carta al director protestant, i en van arribar a enviar tantes al defensor del lector que un dia aquesta autoritat ens va dir que no en volia rebre més i que ens prohibia l'estratagema.

També, quan al Maresme diem simplement “Arenys” volem dir Arenys de Mar. Els d'Arenys de Munt no es disgustaven tant com els de Vilassar de Dalt, però quan van ser ells els que van celebrar el primer referèndum independentista de tot Catalunya va ser obligat, per a nosaltres i per a tots els diaris, precisar amb totes les lletres “Arenys de Munt”. Ara posin seguit “referèndum”, “independència” i “Arenys de Munt”, hi afegeixin les preposicions i els verbs que són del cas, i ja em diran quin titular es pot confeccionar.

El president de la Generalitat que ha rellevat Mas es diu Puigdemont. Pere Quart va celebrar que el català fos monosil·làbic escrivint el seu cèlebre poema Tirallonga dels monosíl·labs. “Puigdemont” no contradiu aquesta característica de l'idioma, perquè és la condensació de tres monosíl·labs, “puig”, “de” i “mont”, però el resultat és un enfilall de vocals i consonants que no s'acaba mai. Tan còmode que era Mas. Les redaccions favorables o contràries al llarg “procés independentista” es feien moltes il·lusions pensant que “Mas” ho compensaria. Mas, que té casa a Vilassar de Mar, ha confiat en Puigdemont, que tanca o segueix el cicle que va començar a Arenys de Munt. Haurem de reservar espai.