Sarkozy jr

Allau de crítiques al fill de Nicolas Sarkozy perquè pretén accedir a un càrrec públic sense haver acabat una carrera i amb 24 anys. Bromes a França sobre el breu currículum del personatge, de l'estil «es busca candidat a president; requisits: estudis inacabats de dret». I és comprensible que els francesos en facin un debat, i que es preguntin sobre la mínima meritocràcia indispensable per accedir a un càrrec de responsabilitat pública. El que s'entén menys és que se'n faci escarni aquí, a Catalunya, especialment des de sectors o opinadors tradicionalment vinculats a aquell concepte cada dia més sinistre que anomenen esquerra. I és difícil de comprendre per les raons que exposaré tot seguit. José Montilla Aguilera, nascut a Còrdova i traslladat a Catalunya als setze anys: segons la informació que he pogut trobar, «va cursar estudis d'economia i dret a la Universitat de Barcelona sense acabar de finalitzar cap de les dues carreres». I bé, he tingut la temptació de fer el mateix exercici amb altres molt honorables o honorables càrrecs d'avui dia, però m'hi he resistit perquè no crec que calgui remenar gaire en aquests aspectes: de fet, tinc els meus dubtes que la meritocràcia hagi de passar per carrera i màster. Però bé: té gràcia que des d'algunes tribunes es critiqui la manca de coneixements de Sarkozy júnior i que mentrestant ocupin fastuoses cadires persones que, com el nostre President, han fet més via dins del partit que en cap mena de facultat de ciències o de lletres. Si hi afegíssim un deplorable coneixement de la nostra llengua pròpia, que malgrat els al·legats cursets no hi ha forma que millori, tenim el quadre que tenim i no convé parlar-ne més. Escoltar-lo a l'hemicicle és, lingüísticament i dialècticament, un exercici depriment i alguna cosa més que un «tostón», com diria en Saura. Crec en la democràcia i no en la meritocràcia. Crec que ha de poder ser president dels Estats Units un home que simplement sàpiga convèncer, i crec legítim que la senyora ics voti el candidat i grega senzillament perquè és més guapo. Ho crec de tot cor. Poden sortir candidats de qualsevol lloc i no veig que una carrera o un currículum determinat hagi de ser gaire brillant per poder seduir, triomfar i governar. Crec que la democràcia és això. Ara bé: el problema potser és que ens deixem seduir, o enganyar, per figures que no hi arriben. El problema és nostre. I dels partits que hi donen suport, començant pel seu.