Segona píndola

Ahir es va constituir el govern. El govern que ha d'encarrilar el procés sobiranista cap a l'Estat català. Que serà república perquè no pot ser cap altra cosa honesta. Ni ganes. El gran dilema i el gran equilibri d'aquest equip d'herois serà, amb l'ajuda de tot l'Olimp, combinar les misèries de l'autonomia actual amb l'anhel de llibertat. La cleda amb l'horitzó. El FLA amb l'agència tributària pròpia. El gota a gota del finançament amb la rebel·lia i el punt de transgressió. Les amenaces i la tristor de l'Estat constitucionalista espanyol amb l'alegria i les llibertats del nou estat de dret català. No serà gens fàcil. S'ha de pagar la nòmina a final de temps alhora que cal convèncer els funcionaris que sols ho farem millor. Cal fer coincidir la il·lusió de la meitat de la població amb la desconfiança, l'hostilitat o la por de l'altra meitat. La mel –dolça– ha de ser de romer –amarg–. Per això és estrictament necessari que el govern treballi com una pinya i que no es tornin a repetir els errors dels dos tripartits, en què, com a Beniparrel, cadascú anava a la d'ell. Cal felicitar l'acord que estableix que els departaments, al marge del color polític de cada conseller, se supeditaran a tres àrees que els harmonitzaran. Harmonia. Vet ací la paraula. Senyors del govern, d'una remaleïda vegada deixin de costat els interessos de les sigles. Ens han frenat fins ara. Recordin l'exèrcit romà i la formació de la tortuga. La Gàl·lia no es va conquerir en divuit mesos. Han passat el Rubicó.