Prolífics

Als que pensem que el normal és llegir i no pas escriure, ens fan molta impressió els escriptors prolífics. No se'n poden estar? No en tenen prou amb una bona novel·la o un únic llibre de poemes? Hi ha una sospita generalitzada segons la qual un autor prolífic deu ser, per força, un escriptor mediocre. És una opinió injusta i sense base científica. Se'n queixava una bona escriptora, Joyce Carol Oates, autora d'una seixantena de novel·les. En un dels seus diaris personals (també té temps d'escriure diaris!) hi anota aquesta reflexió: “He escrit i publicat molt més del que en els cercles literaris es considera propi d'un escriptor seriós.” I, doncs, què hauríem de pensar de Barbara Cartland, capaç de publicar 23 novel·les en un any (el 1982), un record Guiness, o de la popularíssima Agatha Christie, que ens en va deixar 91 sense comptar altres llibres de no-ficció. L'autor d'Els tres mosqueters, Alexandre Dumas, també va escriure El comte de Montecristo... i unes 250 novel·les més. I no cal comptar les d'Isaac Asimov, una màquina de la ciència-ficció, o les d'Stephen King, productiu com una gallina ponedora. I per tancar la llista m'estic guardant la inefable María del Socorro Tellado López, Corín Tellado, la reina de les novel·les d'uns amors passionals que sempre es quedaven a un pas d'explotar per imperatius de la censura franquista. La Tellado, diuen, va publicar-ne quatre mil i va vendre quatre-cents milions de llibres. És evident que es pot ser prolífic i tenir èxit. L'excel·lent i prolífic Georges Simenon, el creador de l'inspector Maigret, tenia una llegendària reputació d'escriptor veloç. L'amic Carles Álvarez (un lector prolífic) em diu que la biògrafa de Simenon explica una anècdota ideal per tancar aquest article: Truquen. Una criada agafa el telèfon. És Alfred Hitchcock. La criada li demana disculpes perquè justament ara el senyor Simenon acaba de començar a escriure una novel·la i no s'hi pot posar. Hitchcock li respon: “No pateixi, ja m'espero.”