LA GALERIA
Matemàtiques seductores
Les matemàtiques poden ser d'una bellesa extraordinària
Per a què serveixen l'amor, la bellesa...? Per a res... i per a tot! Passa com amb les matemàtiques, deia en aquest diari abans-d'ahir Anton Aubanell. És catedràtic d'institut i professor universitari, impulsor del Museu de les Matemàtiques del Prat de Llobregat i promotor d'exposicions com la del Museu de l'Empordà de Figueres, que portava per títol Prohibit no tocar, o la d'Olot que s'inaugurarà el punt de l'any que compon el número pi: el mes 3, el dia 14, de l'any 16. I afegeix: les matemàtiques, encara que a molts no els sembli així, poden ser, ep, si s'entenen!, d'una bellesa extraordinària; a la vegada que serveixen per fer arribar l'home a la Lluna o per controlar el trànsit amb els semàfors. El matemàtic, que viu lliurat amb entusiasme a la feina de popularitzar la ciència exacta, explica en l'entrevista que tracta de mantenir-s'hi sempre immergit, fins i tot a casa: ha negociat amb la muller que una paret del menjador estigui decorada amb la fórmula d'Euler, exactament la Identitat d'Euler, per la seva particular bellesa –aquí seria prolix explicar-ho–; o que tot allò de l'habitatge que tingui forma rectangular mantingui la mítica proporció àuria: per cada unitat d'alt o d'ample, n'ha de fer 1,6180 de llarg.
Aquestes coses a Figueres ens recorden l'Eduard Bartolí, considerable actor que en aquest cas, però, evoquem com a decorador, que era el seu ofici. L'Eduard projectista era devot de l'obra de finals del segle XV De Divina Proportione, de Luca Pacioli; el treball d'aquest matemàtic renaixentista tracta del nombre auri, que fixa les esmentades proporcions considerades divines i de com són aplicables en la pintura i l'escultura, en l'arquitectura i en els cossos platònics –o pitagòrics–: polígons i poliedres; l'Eduard interiorista es fixava particularment en els dibuixos geomètrics amb què Leonardo da Vinci va il·lustrar el llibre: el rectangle, el triangle, el cargol –l'espiral d'or–, que, fets segons la raó àuria, fascinaven l'Eduard.
El professor Aubanell, optimista, diu que cal conquistar els alumnes per a les matemàtiques; bella empresa. Es tracta de conduir-los fins que gaudeixin d'un minut de glòria matemàtica partint del fet que la ciència exacta ofereix dues cares, dos accessos: l'atractiu d'aquesta estètica interna i la necessitat per la seva utilitat pràctica. Ell en diu l'àliga i la guineu; com si fos un conte moral, l'àliga permet volar cap al cel de l'abstracció mentre que la guineu possibilita calcular la resistència d'un circuit o de les parets d'una casa. Sort!