La fundació caducada

El matí del 13 de setembre del 2007, dos dies després d'una d'aquelles diades nacionals d'abans, de quan només es manifestaven els independentistes de sempre, el rei d'Espanya va visitar Girona, convidat per la UdG. De lluny, que ni els devia veure ni sentir, una petita manifestació d'estudiants el va rebre amb estelades i crits de “fora el Borbó”. Al vespre, la protesta va continuar a la plaça del Vi, mentre Joan Carles rebia, lluny del centre, l'acatament dels empresaris gironins. Com a símbol del rebuig van cremar unes fotos reials, en una desafortunada acció que va fer la volta a les Espanyes, escandalitzats d'allò més. Un any i mig després d'aquells fets, i enmig dels moviments del llavors príncep Felip per enllustrar la seva imatge pública, es va presentar la Fundació Príncep de Girona, creada, per desig reial, per institucions tan diverses com ara la Cambra de Comerç, Caixa de Girona, la Fundació Dalí i La Caixa, i amb rellevants suports empresarials. El primer objectiu declarat era promoure la recerca i l'emprenedoria entre els joves i, perquè no hi hagués cap dubte que la fita era aquesta i no cap altra, des del 2010 s'ha organitzat un espectacular fòrum. Un esdeveniment celebrat força d'esquenes a la ciutat i amb un exagerat blindatge de seguretat per la presència reial. La sensació és que tot plegat ha estat un fracàs considerable. No pas tant per la feina de l'entitat en si mateixa –ara amb el nom de Princesa de Girona–, sinó perquè no s'ha aconseguit millorar la imatge dels Borbons a Girona, com potser ingènuament pretenien els seus promotors. Més aviat tot el contrari, encara que sovint ha estat la casa reial la que se l'ha embrutat més. L'última, el fet de no rebre la presidenta del Parlament. Vista, doncs, la desconnexió reial, què n'hem de fer, de la fundació? No seria el moment de pensar a canviar-li el nom? L'anomenem Carles Rahola, com s'ha proposat? O, si fem això, deixarà de tenir sentit per als seus promotors? Llavors, calia fer-la?