Legal i acordat

Per tenir un grup parlamentari propi al Congrés cal que sigui legal i acordat. I com que no ha pogut ser acordat, En Comú Podem no tindrà grup parlamentari propi. Aquesta màxima es pot aplicar amb totes aquelles coses que depenguin, no ja de Madrid, sinó d'un estament superior. Amb el mateix reglament, UPyD va tenir grup parlamentari propi la legislatura passada. Van fer un truc propi de trilers: assignar el diputat de Foro Asturias a la formació de Rosa Díez i omplir d'aquesta manera els requisits. Amb la mateixa parcialitat però en el sentit contrari, a Bildu –que tenia set diputats–, se li va negar el grup perquè a Navarra no va arribar al 15% dels vots. En resum: com en tantes i tantes qüestions, la formació d'un grup parlamentari té una base legal però també un component molt fort de voluntat política. I de voluntat no n'hi ha hagut, almenys per part del PP, el PSOE i Ciutadans (sense els quals –oh, casualitat– no es pot reformar la Constitució). Però hi ha una lectura que no es pot passar per alt: Podem ha cedit a la creació dels quatre grups parlamentaris per aplanar la negociació amb el PSOE de cara a un hipotètic pacte de govern. Novament, i ja en van unes quantes, la discussió ideològica ha passat al davant de la territorial. A això, s'hi ha d'afegir que, a Podem, no li ha fet gens de gràcia que li recordessin que quatre grups vol dir multiplicar per quatre els privilegis al Congrés. És com una llei física universal: quan apareix el complex ideològic i el del políticament correcte qui en rep és el debat territorial. Si Pedro Sánchez acaba sent president del govern espanyol serà perquè Podem haurà retirat la línia vermella del referèndum, serà la primera a caure. Tot això és molt legítim i comprensible des del punt de vista de la seva lògica política. Però, si us plau, que no tornin a vendre més motos: totes dues coses són molt difícils, però ara per ara és més fàcil exercir la independència que aconseguir un referèndum pactat.