Opinió

Full de ruta

Despenjar medalles

“Jo entenc que la infanta ha fet la vista grossa, això ho hem fet moltes dones amb els homes”, va dir l'advocada al seu interlocutor

Hi ha persones a qui li pengen o li posen una medalla, com una distinció pels seus mèrits. I algú pot anar carregat de medalles, quan llueix unes ostentoses solfes a la camisa. Aquest significat associat a la taca m'ha semblat una ironia semàntica ara que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar –despenjar– a la infanta la medalla que li va atorgar l'any 1997. El motiu és la solfa de la seva imputació judicial en un cas que, per sobre de tot i més enllà de com es resolgui, sembla travessat per una idea: després d'infinites evidències, la monarquia espanyola ha deixat de ser intocable. I això coincideix amb el cas a judici i amb una sensibilitat política més estesa, més atenta a aquestes qüestions. Els símbols tenen significat, entre d'altres coses, perquè els reis puguin viure a costa seva.

L'altre dia vaig sentir una conversa entre dos advocats seguidors de C's: “Jo entenc que la infanta ha fet la vista grossa, això ho hem fet moltes dones amb els homes”, va dir ella, com qui diu que és tard i vol ploure. Després va afegir-hi l'argument estel·lar, l'argument de pel·lícula de la Sissí, el definitiu: “La infanta és un personatge públic que és millor no tocar-lo.” L'interlocutor li ho va replicar amb arguments jurídics. Malgrat ser fans del mateix partit, la conversa confronta dues visions de la mateixa cosa. Explica el sentit de retirar una distinció a uns mèrits simbòlics, que vénen per herència, sense haver hagut de bellugar cap dit. I quan el belluguen... En una societat poc avesada encara a valorar els mèrits reals –i, en canvi, molt més els nominals–, un gest com aquest sembla que mira de dir les coses pel seu nom. Altres ajuntaments han pres decisions similars davant la que fins fa no gaire semblava infal·lible imatgeria franquista i borbònica. No és casual que anessin de bracet. Algunes poden generar petites paradoxes –qui sabia que el carrer Amàlia anava per un reina? Les mesures corren el perill de perdre's en la política de gestos, sí, però n'hi ha que han viscut dècades repapats sobre el símbol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia