Maçons

Hi ha gent que fa premsa com durant la dictadura. Però sense règim, ni censura, ni consignes. Quaranta anys després. També és tenir-ne ganes. Ahir ens en van fer un nou tast. L'equip d'informatius –quin equip?, quins informatius?– d'Antena 3 TV va apuntar-se una “exclusiva”. Segons els intrèpids reporters que van perpetrar la notícia, gent –mala gent– de la CUP, de Podem i “familiars d'etarres” se'n van anar a Veneçuela, en un avió oficial, de congrés. Els presentadors anaven desgranant la informació com si haguessin descobert, finalment, el complot que va costar la vida a JFK. Amb el punt de suspens i la inflexió de veu adequats. Recalcant cada nom clau en la maldat. Com si haguessin descobert la gran conspiració, amb risc de les pròpies vides. Com Franco tractava els maçons. Si fossin gent normal, no es prendrien tantes molèsties i s'estalviarien el teatre. Tot això ja ho sabia qualsevol persona amb dos dits d'informació. Ni els senyors de la CUP ni els de Podem se n'amaguen. Han assessorat Chávez i Maduro. Han treballat amb el chavisme. Amb la dita revolució bolivariana. I se'n senten ben contents. Només calia trucar-los i preguntar-los-ho. Però n'hi ha que han de muntar el guinyol per mirar de traure'n més profit encara. Com el ministre Fernández Díaz, que es va prestar a la jugada. La intenció és clara: deslegitimar el nou govern català i intentar desmuntar el que vol articular Pedro Sánchez. Els senyors de Veneçuela fan por. Els periodistes de fireta fan pena.