Brutícia

Bruta o bastant neta? En realitat no es tracta d'un dilema tan contundent i universal com el ser-hi o no ser-hi shakespearià; però, en l'àmbit local, Espriu i Pere Quart (Joan Oliver) van plantejar, camuflades entre els seus versos, dues proposicions aparentment contràries que, dècades després, podem revisar.

D'entrada, potser els nostres dos poetes no es contradeien tant com els adjectius oposats (bruta/neta) poden fer pensar. Òbviament, la pàtria bruta espriuana s'entén clarament com a mancada de netedat. En canvi, la pàtria bastant neta perequartiana no vol dir exactament mancada de brutícia. Si Pere Quart s'hagués volgut oposar a Espriu no hauria tingut manies a escriure directament neta. Però va recórrer a l'adverbi bastant i ho va deixar en bastant neta. És a dir, que Pere Quart focalitza la netedat, la quantifica d'una manera indeterminada per sobre de la brutícia; però, en usar aquesta fórmula, no nega la brutícia, al contrari, en dóna fe. Perquè, de fet, l'única manera de ser o estar bastant neta té a veure amb l'acceptació del ser o estar bruta. Fins i tot el bastant neta no vol dir més neta que bruta, perquè també podem interpretar que la pàtria és o està més bruta que neta, però no estrictament bruta, sinó que, a diferència d'Espriu que la descriu bruta i prou, sense contemplacions, Pere Quart obre una escletxa al bonisme (i coneixent l'obra perequartiana, qui sap si només és un recurs irònic i despectiu).

La misèria derivada de la crisi ha fet profetes els poetes, i avui els carrers de la pàtria són més bruts o bastant menys nets que ahir.