Keep calm
Elogi de #MA140
Miquel del Pozo inventa una nova manera de comunicació i ho fa amb les eines humils dels 140 caràcters
#MA140 vol dir (M)irar l'A(rt) en 140 caràcters; és a dir, tota l'amplitud que permet un missatge de Twitter. És l'obra –l'invent, en podríem dir– d'un jove arquitecte que es diu Miquel del Pozo Puig i que té l'enorme virtut de saber mirar el detall i, al mateix temps, d'elevar-se cap a la generalitat. Com diu un dels milers de clients d'aquest minúscul i agosarat projecte: “Del Pozo és capaç de fer que Twitter deixi de ser vertiginós durant una estona per convertir-se en un locus amoenus; és a dir, un espai amable i relaxat on gaudir de l'art i de la mirada. L'operació és, en aparença, senzilla: cada diumenge, a les 10 de la nit, Del Pozo inunda la xarxa amb una vintena de missatges curts (o més, segons el dia) que accepten la limitació de l'espai i que el transformen, per acumulació, en una galeria on es pot percebre la bellesa del Pantheon, l'arquitectura de Miquel Àngel, els cels infinits de Van Gogh o, una de les últimes sèries, les relacions entre art i realitat. L'invent funciona per dues raons que són ben convincents i amb les quals topes quasi sense voler. La primera és l'extrema agilitat i desimboltura amb què és capaç de fer dialogar no solament peces artístiques, sinó pensaments, èpoques i moviments de la història de l'art. Això sol, i el seu afany divulgatiu sense menysprear el pes de l'erudició i el coneixement, ja seria un motiu suficient per admirar el projecte. A més, però, cal tenir en compte l'aportació nova, enginyosa i extremament interessant, al llenguatge del Twitter i, en general, del que coneixem com a 2.0. Miquel del Pozo inventa una nova manera de comunicació i ho fa amb les eines humils dels 140 caràcters, que es multipliquen perquè hi ha la voluntat de continuïtat (de procés, de sumari) i perquè s'anuncia la incorporació a la xarxa amb antelació i en una hora determinada. Supera, així, la immediatesa del moment perquè crea expectació. Del Pozo engrandeix la seva empresa i no para d'abocar-hi el pensament racional de l'arquitecte i la finor estètica del voyeur que es delecta en l'observació. Magnífic.
