Òmnium la Selva

Doncs au, ja tenim el president Mas a la paperera de la història. Després d'intoxicar durant anys, l'Estat espanyol ha aconseguit escapçar per dalt la piràmide sobiranista. Ara toca erosionar la base, i per això Òmnium comença a ser l'ase dels cops, malgrat que es finança en un 95% amb la quota dels seus cinquanta-cinc mil socis. Parèntesi: suposo que en aquest segon atac la CUP no s'hi posarà tan bé, entre altres coses perquè uns quants dirigents seus hi treballen com a tècnics i tampoc no es tracta d'escopir al cel, oi? Bé, tanco el parèntesi. Mirin, no faré cap ditirambe d'Òmnium. Des que ha començat el procés, ho he defensat en públic i en privat; internament –quan hi era– i externament: crec que Òmnium havia d'haver mantingut nítidament el perfil de promotora de la llengua i la cultura catalanes. Era indispensable assegurar al país una rereguarda per si van mal dades. Al capdavall, per anar al xoc, ja hi havia l'ANC. Quedava una tasca tan o més necessària: baixar la consciència cultural i lingüística als nous sectors independentistes tal com l'ANC hi ha fet baixar la consciència sobiranista. I la veritat és que fa mal d'ulls veure com escriuen molts d'aquests (feliçment) conversos a les xarxes i mal al cor constatar, per exemple, la xifra de venda de llibres en català. D'altra banda, si ja som un 48% que vota independència, l'assistència a espectacles, les xifres de premsa en llengua catalana, tot això també hauria de moure's al voltant del 48%, oi? Doncs no. L'únic que ha anat com un coet ha estat la venda d'estelades. Per això saludo amb alegria que Òmnium la Selva potenciï les activitats estrictament culturals. Demà mateix surt un autocar de farnesencs cap a Barcelona per anar al TNC a veure-hi Maria Rosa, d'Àngel Guimerà. I la setmana que ve faran un bis perquè, oh, miracle, han provocat un excés de demanda. M'informa el seu coordinador, l'infatigable Pere Bassols, que ja s'està treballant en un cicle de presentacions d'artistes, exposicions itinerants i conferències. Música celestial, si extrapolem el fenomen: s'imaginen cinquanta-cinc mil ciutadans mobilitzats permanentment i creant afecció en els camps de la llengua i la producció cultural? Ja els podrien anar al darrere, amb un flabiol –o una corneta– sonant, la UDEF, el CNI, el TS, el TC i la Il·lma. Sra. I.A.