Full de ruta
Guanyar-se les garrofes
En una de les sales de la primera planta de l'històric restaurant 7 Portes de Barcelona hi ha una placa daurada. Commemora el segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1986. Gravats, s'hi reprodueixen refranys i frases fetes associats a diferents pintors catalans. Xavier Valls, Joan-Josep Tharrats, Josep Baqués, Esther Boix... En realitat, es tracta dels títols d'algunes de les seves obres. Valls és l'autor d'Això són figues d'un altre paner, Baqués de M'ho has tret de la boca i Boix de Vol i dol. A l'estança contigua, l'expresident Artur Mas i el president Carles Puigdemont conversaran durant gairebé dues hores sobre la sortida de la Generalitat de l'un i l'arribada de l'altre. De la institució, del compromís, el sacrifici personal i les expectatives; passant per les relacions amb ERC i la CUP o el paper del rei en el procés, Mas i Puigdemont segueixen el traç dels propers mesos. I només dediquen una pinzellada a Madrid. “Si algú hi té alguna cosa a dir, no donarem un cop de porta. Mentrestant, anem tirant”, alerta Puigdemont.
Han passat uns dies de la conversa, però el que arriba de la capital espanyola continua sent un no nítid. Una negativa rotunda ni tan sols a trucar al nou president de la Generalitat. L'oposició d'un PP que, centrat en la revàlida de la investidura a base d'erosionar internament el PSOE, ha deixat el diàleg, com a màxim, per a les bromes radiofòniques que acaben al mòbil de Rajoy. Amb la repetició de les eleccions en l'horitzó, els populars no volen ni sentir parlar de Catalunya i menys de Puigdemont. No s'espera ni un gest ni tampoc explicacions, més enllà de les posteriors al Consell de Ministres en funcions. Les últimes, instant el TC a aturar la comissió del procés o anunciant que recorreran contra la conselleria d'Exteriors. El PP s'atrinxera en l'immobilisme. Creu que És un peix que es porta l'oli (Modest Cuixart). Algú li hauria de recordar que tothom ha de Guanyar-se les garrofes (Robert Llimós). I més des de l'executiu espanyol.