LA GALERIA
Sentir tocar campanes
Potser han sentit tocar campanes sobre el conflicte d'una hotelera de Girona amb la catedral, pel fet que ella sí que no en volia sentir tocar, de campanes. En concret, la destorbaven a la nit. Afirma que el repic d'hores i quarts feia impossible als clients agafar el son i que les reserves li anaven a la baixa. Després de divuit anys de queixes, ha aconseguit que les campanes callinentre les dotze de la nit i les set del matí.
No és el primer conflicte entre campaners i acampanats, si m'ho deixen dir així. Tots coneixem el cas de Sant Mori, on el propietari d'un establiment de turisme rural, vingut de fora del poble, va portar fins a les darreres instàncies judicials el repic campaner, i va guanyar. A Begur també van deixar de sonar i, fora de comarques gironines, un fet similar va ocórrer a Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls. Són alguns casos, i sempre per queixes de gent que no és originària del poble.
I és que amb això de les campanes, sincerament, em fa la sensació que alguns en fan un gra massa, per no dir que la fan de l'alçada d'un campanar. Perquè, en definitiva, qui o què va ser primer: la campana o l'afectat per la campana? La resposta és indubtable. Segons explicava ahir aquest diari, el repic de campanes de la catedral de Girona està documentat des de l'any 540. Diguéssim que no és una cosa que ens ve d'ara. Per tant, tothom qui decideix viure o treballar prop del centre de culte ha de tenir en compte, i assumir i acceptar, que hi ha unes campanes que sonen a cada quart i que marquen totes les hores. És com aquell que va a viure arran de mar però vol que es prohibeixin les aglomeracions a la platja. O aquell que es trasllada al camp i es queixa que els galls cantin. No es pot només acceptar els privilegis d'un lloc i destriar-ne les molèsties que, a més, no seran les mateixes per tothom. A Begur, per exemple, un veí estava molest perquè sense campanes havia de posar el despertador per prendre's la medicació a les tres de la matinada. En aquest cas, un que prefereix anar a toc de campana.
És clar que en aquest tema hi ha diferents sensibilitats i sempre és bo trobar solucions que facilitin la convivència. A Olesa de Bonesvalls van instal·lar un amortidor al martell de la campana perquè temperés el so i, així, pogués seguir sonant de nit. Per tant, existeixen decisions salomòniques que no obliguen tothom a fer campana de les campanes.