Per qui toquen les campanes

na campanada a un quart, dues a dos quarts, a tres quarts tres i quatre abans de l'hora, total: deu campanades. Em seguiu? Segueixo: un dia té vint-i-quatre hores. Vint-i-quatre hores per deu campanades: dues-centes quaranta campanades. Em seguiu? Segueixo: a les dues-centes quaranta campanades corresponents al toc dels quarts, hi afegim les que toquen per les hores (una campanada a la una, dues a les dues, tres a les tres i així fins a dotze, dues vegades al dia: cent cinquanta-sis campanades) i obtindrem una suma de tres-cents noranta-sis tocs diaris. Si el cloquer és dels de repetició (és a dir, que toca dues vegades les hores) ens caldrà afegir-hi cent cinquanta-sis dooongs més cada jornada, amb la qual cosa arribarem als cinc-cents cinquanta cops de batall diaris.

Encara em seguiu? Doncs segueixo: a tres-cents seixanta-cinc dies l'any (obviem els de traspàs i els florits repics de les dates més assenyalades), tenim un total de dos-cents un mil quatre-cents vuitanta tocs de campana. Cada any.

He viscut molts anys a tocar d'un campanar. És el campanar més alt i esvelt de la ciutat. Just darrere hi ha un campanar menys esvelt que pel fet d'estar situat dalt d'un turó i coronar l'església catedral de la ciutat és l'amo de la zona. Té un joc de campanes amb nom i tot. Hi fan tocar puntualment quarts i hores. És d'aquells campanars tan escrupolosos que les repeteix: estem parlant de cinc-centes cinquanta-dues campanades diàries.

No m'estic pas tot el dia a casa. Però, els dies que ho faig, sento tocar, invariablement cinc-centes cinquanta-dues vegades el batall. No em molesta gens ni mica. De fet, fa uns anys vaig estar-me en un carrer on també arribava el d'aquests campanars que us parlo, el d'aquests i el de tres més: de dues esglésies parroquials properes i el de l'ajuntament, perquè a la meva ciutat, de campanades, com de casaments, en tenim per l'església i pel civil. Els tres campanars tocaven els quarts i les hores, aquestes últimes, però, només una vegada. Per tant, són del model de tres-centes noranta-sis repeticions. Per tres campanars: mil cent vuitanta-vuit tocs. Més cinc-cents cinquanta-dos que en portem: mil set-cents quaranta al dia; sis-cents trenta-cinc mil cent l'any. Ja deveu tenir el cap com un timbal, de tants i tants i tants i tants tocs de campana. Jo no. Forma part del meu paisatge sonor. Però els hostes de l'hotel que hi ha a tocar de casa es veu que es queixen. Per això es veu que han restringit el toc de les campanes. Jo restringiria el turisme llepafils. De campanes no en toquen, aquests. Toquen els pebrots.

U