El gran dictat

Joves. És el que hi havia abans-d'ahir a primera hora de la tarda esperant a la Casa de Cultura de Girona per participar en el càsting del concurs de TV3 El gran dictat. Joves i, se suposa, sobradament preparats. Ja que, a més de quedar bé en pantalla, un mínim de preparació es necessita per estar disposat a enfrontar-se a les càmeres per demostrar els coneixements de català. També podria ser que l'estímul principal dels aspirants a concursants no fos demostrar les seves habilitats lingüístiques sinó, simplement, emportar-se un bon pessic cap a casa. O en el cas d'aquest programa, emportar-se el Porquet vermell ben carregat de diners. Com per exemple el que va aconseguir Marcel Arias, amb prop de 100.000 euros. Els aspirants ho tindran difícil per superar aquest rècord. Com també ho tindran difícil per superar la capacitat per lletrejar paraules de la Jenny Suk o l'habilitat per deduir com s'escrivien paraules que no sabíem ni que existien d'en Pau Sabaté. Tot tres formen el millor trio que ha tingut mai el programa. Van despertar admiració i també enveja pels seus coneixements de l'idioma i expertesa. Van aconseguir que molts espectadors ens quedéssim enganxats a la pantalla per veure com feien caure rècords. I tots tres són joves com els candidats que dijous esperaven pel càsting. I és precisament la combinació de la seva joventut i els seus coneixements de la nostra llengua el que permet ser mínimament optimistes respecte del seu futur. Però dic mínimament perquè és sobradament sabut que una cosa és que aquests joves hagin estat educats totalment en català i dominin l'idioma, i una altra molt diferent, que en facin ús. El mateix dijous, durant una visita a Girona, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, advertia que hem de ser conscients de la realitat del que passa quan els joves surten al pati de l'escola. I el que passa és que allà, la majoria parlen en castellà. Ho deia pel fet que molts dels alumnes participants i guanyadors del premi Sambori de narrativa en català d'Òmnium són castellanoparlants. És una realitat que hem d'acceptar, ens agradi o no. Això no vol dir que no quedi feina per fer per aconseguir que l'ús del català no es limiti a les quatre parets de l'aula. No sé si concursos com El gran dictat hi poden ajudar, però com a mínim ens ajuden aprendre una mica més la nostra llengua.