L'altra cara de Rajoy

L'altra cara de Rajoy, l'aspra, és la que val. La primera, la bonassa, és mentida. Gràcies a un programa de ràdio que volia ser descarat i que va acabar sent cortesà, el líder del Partit Popular va aconseguir recuperar algun punt entre els catalans més crèduls. Un gracioset es va fer passar per Carles Puigdemont i, per uns minuts, Mariano Rajoy va semblar humà, però, conscient de l'engany, va traure el fel habitual. No gaire, perquè sabia que el gravaven. Divendres el president del govern espanyol en funcions –i que duri fins que no ho sigui– es va reunir amb Pedro Sánchez, que aquests dies roda com una baldufa amb l'únic final de caure. El candidat socialista li va allargar la mà per encaixar i Rajoy va retirar la seva amb una maniobra calculada que la va portar a cordar-se els botons i ajustar-se la jaqueta. No es pot ser més poca cosa. I roí. L'estúpida versió que s'ha escampat entre la gent de pau és que Mariano Rajoy és un gallec afable que s'ha vist envescat entre llops del pla i que ha de traure el geni perquè José María Aznar i la seva banda no se'l cruspeixin. Fades i àngels. Rajoy pot omplir la Via Làctia de mala llet. Només una mala persona és capaç d'apuntalar-se en Soraya Sáenz de Santamaría o d'haver nomenat ministre d'Educació un requetè com José Ignacio Wert. L'entorn de Mariano Rajoy és d'extrema dreta, com la dreta de Madrid. Cal ser un esperit pervers per festejar amb una tropa armada de dents com aquella. Pedro Sánchez es va estalviar una encaixada de boa.