I si deixem de fer el mateix?

Salt, amb una població que volta els 30.000 habitants, és exemple d'un municipi de la perifèria d'una capital que ha crescut a batzegades, de manera accelerada en diferents períodes d'expansió, de migracions, etc. Un creixement molt sovint impulsat o acompanyat per l'especulació i caracteritzat per una manca de previsió i/o voluntat d'abordar les noves necessitats que comporta. Alhora pensem que ha faltat un debat perquè fos la mateixa gent de Salt qui triés si el seu poble havia de créixer més o de quina manera volia fer-ho. Per això hem proposat que, com a mínim, el model de desenvolupament sigui decidit a partir d'un ampli debat i participació dels saltencs i saltenques.

Els fets ens diuen que el model de perifèria comercial i residencial massificat de l'àrea urbana segueix insistint a mantenir-se. No hem après res? Dels 800 i escaig habitatges de la zona Massana avui encara s'estan acabant d'omplir els darrers immobles. Això no ha impedit que s'aprovessin plans urbanístics com el del Mas Masó, (més de set-cents habitatges), que més de quinze anys després de la seva aprovació encara hi hagi un munt de solars buits i construccions paralitzades. El Pla de Salt (més de quatre-cents habitatges), a mig fer i omplir. Amb tot, en el penúltim mandat i amb oposició veïnal, no hi va haver manies per aprovar el pla urbanístic de Frigorífics del Ter (amb 200 habitatges més), i això sense comptar que al nucli urbà hi ha prop d'un miler d'habitatges buits. I ara hem d'impulsar un nou creixement urbanístic a la zona sud?

Al llarg del temps ens hem oposat a plans urbanístics que perpetuaven aquest model. Hem al·legat contra plans d'habitatge que ens deien que necessitàvem construir una barbaritat de pisos més sense justificar d'on venia aquesta demanda. Del creixement natural de la nostra població no. Doncs a què o a qui hem de respondre si no és a les necessitats de la nostra població? El problema en matèria d'habitatge no el tenim en la falta d'aquest sinó en les possibilitats econòmiques d'accedir-hi. A nivell de desenvolupament econòmic tampoc s'ha anat més enllà de buscar tot d'impostos lligats a anar ocupant tot el sòl del municipi. I quan t'has gastat aquests diners, massa sovint en polítiques de façana, o arriba una època de recessió, només et queden les necessitats generades per aquest creixement. Fer més el mateix et porta a obtenir més dels mateixos resultats. Per tant, si vols un resultat diferent potser que pensis a fer alguna cosa diferent.

Des d'IpS-CUP sempre hem dit que la nostra aposta no és ser més sinó viure millor els que hi som, sigui quina sigui la nostra procedència. Que ens volem centrar en la millora dels barris que ja existeixen i fixar la població, a abordar les necessitats actuals i fer una bona previsió de les futures, en un creixement en qualitat i no en quantitat. Sabem que la nostra aposta és un canvi de paradigma, que requereix solucions imaginatives, crear cohesió i identitat de poble teixint xarxa social, impulsant petites iniciatives molt lligades al territori i donant-los suport. La nostra aposta és per una activitat econòmica de proximitat, pel petit comerç, impulsar una economia social, cooperativa, etc. La nostra aposta és per una economia menys dependent, per una diversificació de l'activitat econòmica, per una visió de més llarg termini, atreure una oferta laboral de més estabilitat i formació, etc.

Però, evidentment, seguint amb el model imperant, ja fa anys que l'especulació té els ulls posats a la zona sud de l'avinguda de la Pau i del camí dels Carlins. L'anterior alcalde Jaume Torramadé havia relacionat la seva retirada, amb els compromisos complerts, amb la urbanització d'aquest sector. I en aquests moments, quan un nou govern canvia per primer cop l'alternança CiU-PSC, quan finalment sorgeix l'oportunitat d'iniciar un camí diferent, apareix la proposta d'Ikea com a esquer per reobrir tot el conte de la lletera del desenvolupament urbanístic de la zona sud de Salt.

Esperem que almenys amb aquest debat ciutadà que IpS-CUP proposa parlem de la mobilitat (que no està prevista), de l'afectació al petit comerç i a la petita economia de la zona, d'uns suposats llocs de treball quan els estudis assenyalen que se'n destrueixen més que no pas se'n creen, del progressiu desplaçament de la centralitat i els seus efectes, i del Salt que volem en definitiva.