L'art sota judici

¿Què feien uns titellaires a la presó acusats d'enaltiment del terrorisme? El motiu, la representació, divendres de carnaval en un barri de Madrid, de La bruja y Don Cristóbal, de la companyia Títeres desde Abajo, una obra inspirada en els moviments socials enfrontats a les forces de l'ordre. La protagonista de l'obra, víctima d'una “caça de bruixes”, lluitarà contra els quatre grans poders que regeixen la societat, segons la companyia: la propietat, la religió, la força de l'estat i la llei. El que es jutja en el fons és la llibertat d'expressió artística i la llibertat de pensament.

Un dels motius de l'empresonament és l'exhibició d'una pancarta que diu “Gora Alka-ETA” [Visca Al-Qaida – ETA]. Context artístic: la policia organitza un muntatge per acusar la bruixa davant la llei, en què s'exhibeix una pancarta on es llegeix la frase polèmica. Vet aquí “l'enaltiment del terrorisme”, un enaltiment tan evident que quatre dies més tard el mateix jutge els deixa en llibertat.

Deixant a banda un problema de comunicació entre consistori i companyia de teatre, que els nens llegeixin la pancarta no és més “violent” que els programes com Sálvame, o Gran Hermano, amb el consentiment pecaminós dels pares, o la violència domèstica que pateixen o les penúries provocades per estafadors de guant blanc sense escrúpols. Veure una obra com aquesta no és altra cosa que mostrar històries on sempre la realitat supera la ficció. Vivim en una societat hipòcrita on sobreprotegim els nens controlant-los a través del mòbil, però en canvi els permetem que juguin a videojocs violents o que es connectin a les xarxes on pateixen assetjament i humiliació. Una societat educada en contravalors.

¿Què passaria si diguéssim que el rei és inútil? ¿Faltaríem a la veritat? Simplement voldria dir que bona part de la societat catalana considera que el rei, la institució, no és útil per als temps actuals, és a dir el concepte d'utilitat no es correspondria, si més no, amb una part de la població, tant de Catalunya com d'Espanya. ¿Aquesta presumpta afirmació significaria que atempta contra l'autoritat monàrquica? De lectures n'hi ha més d'una, però malauradament la que preval a l'Estat és la de la intransigència, la intolerància, l'estupidesa. I contra aquesta lectura només s'hi pot lluitar sumant consciències ciutadanes.

¿Es poden empresonar uns titellaires que maten monstres representatius dels poders fàctics des de l'art de la dramatúrgia? La resposta afirmativa que hem viscut recentment ens aboca a una interpretació de la justícia absurda i incoherent de la qual continuem sent els titelles, però ja és hora que en tallem els fils.