L'Eco de l'amor

Ara que els investigadors de l'evolució humana ja estan d'acord i tenen proves que nosaltres, els Homo sapiens, ens vam creuar amb els extingits neandertals durant milers d'anys, el dubte que els queda és si aquest intercanvi genètic va ser fruit, en el seu llenguatge, de trobades “hostils o amistoses”. O sigui, per entendre'ns, si els aparellaments van anar acompanyats del que en podríem dir amor o si van ser forçats.

Jo, com que sóc de tarannà sentimental, evidentment m'inclino per la teoria amorosa de l'aparellament entre sapiens i neandertals. Encara que no dubto que no van faltar les trobades hostils, perquè tampoc no sóc tan il·lús per pensar que la tradició de relacionar-se a garrotades amb els diferents ve d'ara. Al llarg de milers d'anys hi cap de tot, i molt. Qualsevol sap que, si avui dia encara fem coses similars, no és perquè no ens vinguin de molt enrere en la nostra escala evolutiva. En l'evolució com a espècie hi ha de tot, segur. Però jo sóc incapaç d'imaginar-me cap cosa que valgui la pena, individualment o col·lectivament, que no hagi estat feta des de l'amor.

Dissabte va morir Umberto Eco, un home savi. No sóc cap expert en la seva obra, però sempre he tingut present un dels seus pensaments, que va deixar escrit a El nom de la rosa: “L'amor és més savi que la saviesa.” Ara que s'ha mort, és oportú recordar que un tret comú de les persones que quan se'n van deixen un món millor del que van trobar, dels savis de tots els camps, és que un dels motors de la seva obra sempre ha estat un amor més o menys explícit per la humanitat. No ho han fet només per demostrar que són savis, sinó per un íntim sentiment d'amor pel bé comú. Sóc incapaç d'imaginar res que valgui la pena que hagi estat fet sense una dosi d'amor. Des de la teoria de la relativitat que va inspirar Einstein fins a la constructiva absència de rancúnia que va caracteritzar Mandela. I no cal anar a les grans coses, a les obres immenses. També val per a les coses més quotidianes. Jo, per exemple, puc saber molt de fer un arròs a la cassola, però no tinc cap dubte que quan em queda més bé és quan l'amor que hi puc posar potencia la combinació d'ingredients. Amor per una feina, amor pels altres, amor fraternal, amor condicional o incondicional, amor per fer bé les coses, amor perquè els altres ens estimin, amor per l'espècie humana. Per a la majoria de nosaltres la saviesa és molt limitada, però en amor podem competir amb qualsevol.

“L'amor és més savi que la saviesa”, diu Eco. Gràcies per fer-nos-en adonar. Sense saviesa estaríem més endarrerits, però sense amor ja no seríem enlloc. No hauríem ni passat dels neandertals i els sapiens.