El poder desgasta

En tot el serial de la vaga de metro de Barcelona, que exhibeix amb múscul el sentit de solidaritat dels treballadors del transport públic amb els seus companys del taxi, de l'hoteleria, de la restauració o de les noves tecnologies, hi ha un punt que crida exquisidament l'atenció. L'alcaldessa de Barcelona va encetar mandat municipal i vaga acudint solidàriament i armada al local de Telefónica on els treballadors externalitzats de l'empresa feien una tancada per protestar per unes aspres condicions laborals. Feu lloc a la barricada, camarades! Allà va cridar les consignes a l'ús i els vaguistes es van mostrar reconfortats per la identificació de l'autoritat amb la seva causa. Poc ha durat l'idil·li. El festeig del govern amb la classe obrera. Colau i els seus mantenen les consignes roges, però els companys de base i granota han començat a descompanyar-se'n. L'alcaldessa de Barcelona va carregar l'altre dia amb fúria contra la intenció dels treballadors del metro de fer coincidir la vaga que han convocat per un conveni col·lectiu més digne amb els dies del Mobile World Congress. Clamava al cel l'alcaldessa perquè no entenia com li feien això a ella. A ella, que va arribar a la plaça de Sant Jaume amb la bandera de l'anticapitalisme i apuntant al mateix congrés amb ràbia poc simulada. Com ens hem de veure, camarada Lenin! Ara els treballadors del metro es miren l'alcaldessa amb el patró amb banyes i cua, i la CUP l'acusa de tots els mals acumulats del capital. El poder desgasta!