Adéu a tres il·lustres llagosterencs

Aquest cap de setmana ens han deixat tres persones nascudes a Llagostera en el primer terç del segle XX i que en les seves respectives professions han deixat una gran petja. Diumenge, aquest diari publicava la necrològica del metge i artista Pompeu Pascual Coris (1929), de la nissaga dels Pascual i fill del també metge Domingo Pascual Carbó, fundador de l'empresa de plàstics que portava el seu nom. Pompeu Pascual havia estat president del Centre d'Estudis, del Casino Llagosterenc i de la UE Llagostera, en diferents moments. Ahir, dimarts, publicàvem la necrològica de Joaquim Gelabertó Rissech (1926), un home savi, matemàtic i professor d'institut, que a més era gran amic de Pascual, i que en els darrers anys va viure a cavall entre Pineda de Mar i Girona, on es va jubilar com a professor del Santiago Sobrequés. I ahir mateix es feia la cerimònia de comiat a Llagostera de Juli Soler Vicens (1919), empresari de la construcció, d'una dinastia de paletes, coneguda com els Pigallo, que es remuntava al seu avi Esteve, que ja era mestre d'obres, com ho va ser el seu pare Robert Soler, i germà de l'Emili (1911-2011), amb qui durant molts anys van tenir l'empresa Construccions Soler, que treballava des de Llagostera per la costa, sobretot a Tossa de Mar. En aquests darrers anys, en Juli va esdevenir un personatge entranyable que es passejava pel poble amb una barreja de motocarro adaptat a les seves necessitats i que sempre estava de bon humor. La feia petar amb uns i altres, i li agradava passar els hiverns a Màlaga, on viu una seva filla. En una conversa del 2013 amb aquest cronista recordava com li agradaven els animals des de petit i encara tenia unes catorze tortugues al pati. També que havia après a cuinar, perquè sempre havia tingut molta gana i quan va fer la guerra, al camp de presoners, manipulava els plats de llauna perquè hi entrés més teca. Va passar per la brigada internacional Garibaldi, a Binèfar, on va coincidir amb l'August Vidal, un altre llagosterenc il·lustre, i en Ramon Bellvehí, cunyat seu. Va tornar a Barcelona, on va fer de motorista fins al final de la guerra. Explicava que havia anat a peu des de Garriguella fins a Llagostera passant per la Bisbal, però no va poder evitar que el trobessin per dur-lo al batalló de càstig.