Qui controla les faldilles...

“Tenen la seva manera de fer i d'allà no et pots moure. El nivell de control i exigència de la GSMA és brutal. No t'ho pots ni imaginar.” Les paraules d'una font implicada en diverses negociacions amb els organitzadors d'aquest espectacular i extenuant aquelarre tecnològic insinuen allò que, d'altra banda, indica la lògica: per atraure i satisfer 101.000 persones cal tenir-ho tot sota control. I tot vol dir tot. Vol dir, per exemple, regular els centímetres de distància entre el final de la faldilla i el genoll de les hostesses per evitar que la carn eclipsi la tecnologia. Vol dir bloquejar més de 25.000 habitacions d'hotel i repartir-les després entre les firmes assistents en funció de qui sap quins barems, obligant a tenir delegacions repartides en diversos establiments. Vol dir cobrir milers de metres quadrats de connexió Wi-Fi oferint força gigues simètriques per usuari, encara que n'hi hagi centenars de connectats. Vol dir filar tan prim per tal que els principals expositors paguin entre 6 i 8 milions pels estands més ben posicionats, i que ho facin de gust.

Per això amb el contracte de renovació del congrés es vol regular funcionament del metro, amb 3 minuts de freqüència en hora punta i espai, com a mínim, per a 1.000 passatgers. Així doncs, qui pensi que amb l'èxit de visitants n'hi haurà prou per tapar la ferida oberta per la vaga del transport és un il·lús. Com també ho és qui cregui que aquesta pífia durà la GSMA a renunciar al munt d'avantatges que li ofereix Barcelona. Els uns i els altres ja hi poden pujar de peus que Hoffman, abans d'agafar les maletes, remourà cel i terra per garantir que això no torni a passar.