‘Infàmia'

El verí del teatre, que és com el verí de tantes altres passions. La metzina que et fa viure inoculat, buscant la veritat a estropades, la felicitat a pessigades. Entres a la Villarroel, i fas aixecar una pila de gent que han fet del seu abric un nadó que reposava a la seva falda. La fila una maternitat. La platea, criatures disposades a entrar en el joc. Véns a buscar una dosi de realitat virtual sense necessitat de posar-te unes ulleres de snorkel. El públic necessari, fent arribar respiració i batec a aquesta nova meravella de Pere Riera. Escrita pensant en Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, amb Anna Moliner i Francesc Ferrer. Representen l'assaig d'un Hamlet perquè la jove Sara (Anna) superi les proves per fer d'Ofèlia. Aleix (Francesc), jove actor d'èxit televisiu, li dona la rèplica. Eva Dolç (Emma), diva apartada dels escenaris, els dóna el mestratge i Toni (Jordi) intentarà convèncer l'Eva que ha de tornar a la cartellera teatral. Teatre dins del teatre, vida dins la vida. La tensió, el qüestionament constant, el reescriure, l'assaig, la prova, la relliscada, l'encert, el desig, el menyspreu, l'odi, l'amor, la representació. Tot això i tan ben jugat, escrit, dirigit i interpretat, que fa que la Infàmia t'acompanyi quan després dels aplaudiments a banda i banda d'escenari, les butaques t'aboquin al carrer. Ser o no ser, morir que és com dormir, res més. Ho va deixar escrit Shakespeare, i hi ha jugat Pere Riera, i Pau Carrió estrenarà aquest mes de març al Teatre Lliure un Hamlet amb el premi Ciutat de Barcelona Pol López. Un Hamlet que per Lluís Homar era la bogeria més gran de la seva vida, i que ara ens regala una altra monumental interpretació al TNC, amb El professor Bernhardi, de Schnitzler. Un dilema més. La vida com a dilema constant. “Res del que facis en escena no té cap valor si no ho fas per tu mateix. Si no ets autèntic ets un més. No es tracta de fer-ho bé, es tracta de ser”, proclama Eva Dolç a Infàmia. Gran lliçó. El teatre com la vida.