Deures de la CUP

No hi hauria al Parlament una majoria de diputats independentistes si la CUP no hagués decidit el 2012 compaginar la seva lluita en l'espai municipal amb la seva implicació en la política nacional. Sense la CUP al Parlament, molts vots d'independentistes anticapitalistes s'haurien perdut perquè Junts pel Sí no els hauria recollit i Catalunya Sí que es Pot no els hauria representat.

L'independentisme té la sort que el tàndem David Fernàndez-Quim Arrufat va fer molta feina, que Poble Lliure tendeix a actuar amb sentit d'estat (com ho fa aquest corrent potent dins la CUP quan diu que cal aprovar el nou pressupost amb Junts pel Sí per no frenar el procés de ruptura amb el govern d'Espanya) i que a la CUP hi ha moltes persones amb prou capacitat per fer anàlisis lúcides dels processos d'alliberament dels pobles, com la de Marc Sallas en un interessant article a VilaWeb.

Només avançarem de la postautonomia a la preindependència i de la independència a la nova república si les forces polítiques integrades a Junts pel Sí i a la CUP actuen amb sentit d'estat i són fortes. Per tal que la CUP sigui forta cal que reaccioni amb contundència quan un dirigent seu diu bajanades.

“Sacrificarem tot el projecte de la CUP per la merda del Parlament?”, pregunta Josep Manel Busqueta, a qui les portes giratòries de la CUP al Parlament han transformat de diputat en membre de l'equip tècnic del grup parlamentari. Busqueta, pastisser d'ofici, és dels qui aplanen el camí al CNI. Podran els Sallas i els Botran neutralitzar els Busqueta a la CUP?