Toca campanes

Per començar, deixeu-me demanar formalment a l'Ajuntament de Girona que tregui el semàfor que hi ha instal·lat davant mateix de la meva habitació i em crea problemes a l'hora de dormir. Sempre hi ha algun motorista o xofer de cotxes o camions que quan es posa verd el semàfor fa una arrancada que se sent des de la catedral. Estic segur que se superen de molt tots els decibels legals.

De problemes com aquest, n'hi ha molts a la ciutat. Això no em passa quan dormo a Tor, a l'Empordà, on el silenci, durant la nit, et parla a cau d'orella. Però hi ha altres inconvenients. Com podeu suposar, faig referència a les campanes de la catedral o de qualsevol campanar de poble. Quan era vicari, vaig viure uns anys a Verges, al Baix Empordà, i tenia el meu dormitori sota mateix del campanar. Haig de reconèixer que no vaig sentir mai cap toc de campana durant la nit o matinada. Aquell temps, anava a dormir molt tard i a dos quarts de set en punt del matí tocaven a missa. Si no m'ho haguessin dit, encara seria l'hora que me n'hauria d'assabentar. Tots, en general, ens acostumem als sorolls fixos. I, si no, digues-ho a aquells que tenen una casa o un pis arran de vies del tren. Entenc que hi ha persones a les quals la fressa de les campanes o del tren no els deixa dormir. Llavors, quina és la solució? La més expeditiva és que em facin desaparèixer el semàfor de davant de la meva habitació, que els trens no circulin de nit i que les campanes se'n vagin a jóc com les gallines. I la llista podria ser més llarga, que si ens posem a parlar d'aires condicionats, motors de fàbriques, etc. no acabaríem mai. Si féssim un referèndum, de ben segur que la gran majoria de sers humans ens dirien que les campanes a la nit són com un company imprescindible, que els ha fet costat des de ben petits fins als darrers dies de la vida. La història ha de servir per a alguna cosa, no? Doncs, històricament, les campanes toquen cada dia. Algunes només per fets especials, com a les 12 de la nit per Nadal o per Pasqua en alguns pobles. O a les 5 del matí per cridar a missa en altres temps. I quan es van instal·lar els primers rellotges, quin luxe saber quina hora era sense necessitat de portar rellotge. De ben segur que tots hem vist un d'aquells rellotges d'abans, que quan acabaven la corda per tornar a carregar feien, i alguns encara fan, una fressa de mil dimonis que fins i tot obligaven el capellà a parar la missa fins que el rellotge havia fet la feina. El missatge de les campanes, encara que toquin a mort, sempre serà un alè de joia i un signe d'unió de tot un poble. I si de veritat no aguantem les campanes, pensem que hi ha uns magnífics taps per a les orelles que ens aïllen de tot. El meu noi quan preveu que hi haurà soroll se'n posa i no s'assabenta de res del que passa al voltant. I posar doble vidre, que va molt bé per al soroll i per al fred. Doncs ja ho sabeu, els establiments públics, que regalin taps per a les orelles quan algun client es dóna d'alta. I que les campanes vagin tocant, que és la seva feina.