Reactivar i reiniciar l'ANC

Tenim un nou president i un nou govern amb unes noves maneres de fer que han obert l'esperança que, superant les xacres del passat i els entrebancs i interferències que es van produir, ara es podrà treballar per intentar complir el full de ruta marcat per la majoria social sobiranista.

Però és cert que s'ha produït un cert cansament i disfuncions en les forces socials, cíviques i també polítiques, que van ser la punta de llança de les grans mobilitzacions sobiranistes que van empènyer el país a deixar enrere formes i maneres de fer de la negociació amb l'Estat, ara ja superades per la voluntat i el clam de la majoria de la ciutadania per la independència.

Per això, aquests dies que al Congrés dels Diputats es debat si és possible un nou govern d'Espanya, des de Catalunya es veu amb llunyania, fredor glacial i desinterès. I més després d'escoltar les propostes antigues que fan uns i altres. Espanya encara no s'ha adonat del canvi de xip de Catalunya, del canvi de marc mental amb què els catalans veuen Espanya, tot i que és cert que hi ha propostes regeneracionistes que fan bo de sentir, però que no deixen de ser una utopia en l'Espanya antiga de la pàtria espanyola inamovible i indivisible.

Catalunya ara té una oportunitat: aprofitar la conjuntura espanyola de gran debilitat per tornar a explicar una i altra vegada que Catalunya no vol formar part de l'imaginari i projecte col·lectiu espanyol, sinó que vol crear el seu propi. I d'aquí no ens hem de moure, perquè els cants de sirena seran continus quan vegin que això va de debò i que estem disposats a arribar fins al final. Catalunya viu la seva pròpia revolució social, democràtica i nacional.

Però per avançar necessitem que el govern i les forces polítiques sobiranistes compleixin el full de ruta, passi el que passi, amb intel·ligència i responsabilitat, i també que les eines que han donat suport al procés, com l'ANC, segueixin sent eficaces.

L'èxit de l'ANC és una realitat i totes les forces polítiques i les institucions n'han de ser molt conscients, i a la vegada entendre que aquesta baula de la cadena cap a la llibertat de la nostra societat s'ha de cuidar i ha de tenir tota mena de suports i d'escalf polític si no volem malbaratar aquesta iniciativa vital. Que ningú no intenti manipular-la.

L'ANC, però, no passa per un bon moment. Les últimes mobilitzacions no han tingut l'assistència desitjada. L'organització territorial demostra febleses i pateix  algunes desercions i l'estratègia i el llenguatge de la direcció actual de l'entitat no acaben de convèncer. La burocratització de l'organització i la multitud de parcel·les que la conformen l'està desactivant i l'està allunyant d'allò que l'havia fet forta: el contacte directe amb les bases, que són la bona gent sobiranista del país. I això comença a ser preocupant.

L'actual president, Jordi Sánchez, és un valor indiscutible i ara per ara insubstituïble, però plana sobre la seva persona la inevitable comparació amb l'estil que va saber imposar i estendre Carme Forcadell, aconseguint uns nivells de mobilització i d'unanimitat mai vistos.

L'ANC, per tant, necessita eleccions. Un nou secretariat i un full de ruta clar, menys organitzacions paral·leles internes i trobar la manera de reiniciar-se per convertir-se, una vegada més, conjuntament amb Òmnium i l'AMI, en la força que empenyi el nostre govern cap a un període històric i  decisiu amb vista a assolir la nostra independència.

L'ANC no pot estar sotmesa a cap partit polític ni a cap grup de pressió, però a la vegada ha de tenir un gran respecte pel protagonisme de les forces polítiques i, sobretot, del nostre Parlament i el nostre govern.

L'ANC té una altra funció imprescindible: ampliar les bases del sobiranisme aconseguint  la coincidència i  la complicitat amb totes les forces polítiques que tinguin en el seu programa el dret a decidir. L'Assemblea no es pot conformar  únicament amb CDC, Demòcrates de Catalunya, ERC i la CUP. Això ja s'ha demostrat que és insuficient. Necessitem el suport del món sindical i també de la nova força emergent d'En Comú, encapçalada per Ada Colau, i d'Iniciativa per Catalunya. Aquest hauria de ser el bloc que ens permetés assolir la gran majoria necessària per tirar endavant la consecució de la llibertat del nostre poble.

L'ANC no està en crisi. Que l'unionisme no es faci il·lusions. Només li cal un full de ruta clar, reactivar-se i reiniciar-se.