Desclot
L'hora del patriotisme
Fracassada la tanda de la política convencional –la dreta espanyola (PP, PSOE i Ciutadans) no vol sumar i l'esquerra (els altres partits) no pot–, la legislatura maleïda entra en la segona fase. L'etapa del patriotisme. Si la dreta a Espanya (PP, PSOE i Ciutadans) vol evitar la urpada de Brussel·les i que el sinistre Javier Solana o l'espavilat Josep Piqué liderin un govern de funcionaris, haurà de saltar sobre les pròpies cendres i manies. Si la dreta a Espanya (PP, PSOE i Ciutadans) vol evitar que un govern en funcions perdi massa temps en precarietats per fer front com cal al “desafío secesionista”, haurà d'ajustar-se. Rajoy haurà de sacrificar-se i permetre que Sánchez sigui president, o ho haurà de fer Sánchez i facilitar la investidura de Rajoy, o tots dos hauran de fer un salt enrere i cedir la vènia a Rivera. Això és aspre i difícil, perquè la dreta espanyola (PP, PSOE i Ciutadans) és molt bèstia i sempre s'esqueixa a queixalades per punyetes. Però els grans moments demanen grans bestieses. La dreta espanyola (PP, PSOE i Ciutadans) pot fer això i encara més. Ara no té més marge. Unes noves eleccions no alterarien excessivament les banquetes del Congrés. I, en tot cas, la dreta espanyola (PP, PSOE i Ciutadans) continuaria fent majoria. A partir de demà el rei ho incentivarà. Ell també és dreta. La pena és que els matisos es fondran amb l'abraçada i que l'extrema dreta (PP i Ciutadans) devorarà la dreta moderada (PSOE) en el banquet. El patriotisme espanyol és això.