Refugiats: què ha fallat?

Que la Unió Europea no ha gestionat bé el drama dels refugiats és una evidència que ha posat en entredit els valors europeus. I aquesta mala gestió, tant de la UE com dels estats membres, ha deixat perplexa bona part de la ciutadania, que assisteix atònita al drama de la gent que, marxant d'una guerra, no troba descans ni acolliment a la terra dels drets humans, a Europa. Sovint l'anàlisi es fa mirant només la realitat del moment i així no s'acaba de comprendre el que està passant i les mancances que hi ha hagut. De fet, les coses que passen són producte d'uns fets que les provoquen, i sovint vénen motivades per la mala gestió o per la desídia o també per l'interès d'uns quants. I el drama dels refugiats no és aliè a això, i és que des de fa temps no s'estan fent bé les coses, no s'actua en el moment que s'hauria de fer i aquesta desídia provoca situacions enquistades i dramàtiques que han acabat per expulsar els ciutadans dels seus llocs d'origen i provocant la realitat que tenim avui dels refugiats. Pel que fa a la Unió Europea, hi ha tres moments que marquen la situació actual. El primer és la poca incidència i influència de la UE en les primaveres àrabs i concretament la desídia a actuar per evitar la guerra de Síria o bé influir perquè els estats poderosos implicats evitessin, ara fa quatre anys, el conflicte. Això no es va fer, per diversos motius i interessos particulars, i la realitat és ben present i crua, amb més de quatre anys de guerra, amb quatre milions de desplaçats, centenars de milers de morts i ciutats enteres destruïdes. Aquesta desídia o manca de capacitat política de la UE és el primer error del drama dels refugiats que tenim avui. Però, ja anant a temps més recents, en la gestió de l'arribada dels primers refugiats, cada estat ha anat a la seva, sense fer cas als acords comunitaris, demostrant la feblesa de la capacitat política de la UE, quan hi ha conflictes complexos i interessos dels estats membres. Aquest segon error ha permès que veiéssim de nou murs a territori europeu i està fent trontollar la lliure circulació de persones. I aquests dies assistim a un tercer moment de mala gestió, quan el president del Consell Europeu manifesta que els refugiats, als quals titlla de refugiats econòmics, no seran ben rebuts i els invita a no venir i a no fer cas als traficants, i aposta per importants ajuts econòmics a Grècia i Turquia, amb la finalitat i l'objectiu d'aturar l'èxode. Fa tota la impressió que la pressió dels estats membres, actuant individualment, ha guanyat la proposta consensuada de la UE, i això és una mala notícia, perquè el que cal és tenir mecanismes sòlids i ferms per actuar conjuntament i que les decisions que es prenguin siguin respectades per tots els estats membres. El que cal és una UE amb capacitat política, que pugui donar resposta als problemes actuals, com el dels refugiats, el de l'energia, el del medi ambient, tots ja impossibles de resoldre des d'un estat, perquè la problemàtica és global i requereix solucions també globals.