Cal anar-hi ràpid?

Deia la resolució solemne que Junts pel Sí i la CUP van votar al Parlament que el nou govern no atendria les exigències d'una instància tan deslegitimada com el Tribunal Constitucional. La intenció era sensata. L'àrbitre del sistema espanyol juga amb la samarreta de l'equip de casa. I cada vegada que els seus fan un gol agafa la pilota eufòric i se'n va cap al centre del camp, després d'haver fet la pipa per festejar-lo amb l'afició. Si el govern compleix les sentències del Constitucional, fa com aquell reu innocent que va demanar com a darrera voluntat una ampolla de xampany per compartir-la amb el jurat i el botxí. Però, passat el primer moment d'eufòria, queda clar que la Generalitat continua recorrent les sentències del tribunal legitimat o no. I això vol dir, per als que no hi entenen, que Junts pel Sí encara no ha decidit trencar amb l'Estat i que s'esperen al final dels divuit mesos promesos per tocar amb els dits el punt de transgressió. Tota la desconnexió es farà ben connectats. Això no ha de ser necessàriament un error, però l'estratègia demana algunes consideracions. Malgrat l'acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras, a la vida municipal Convergència i Esquerra mantenen la rivalitat. Segons on, l'odi. A Girona han fet castanyada tardana. Al govern hi ha indicis soterrats de forta pugna i al grup parlamentari n'hi ha que se'n van perquè els dos partits van a la seva. Facin el que hagin de fer, senyor dels uns i dels altres, però mirin d'arribar-hi junts, que ja se sap...