L'home modern

És probable que Ramon Casas pugui ser considerat l'home d'esperit més modern que mai hagi trepitjat aquest país. És probable, també, que hagi estat un dels homes més rics, i ja se sap que la butxaca plena alimenta bohèmies i anima excentricitats. La Montse Frisach, excel··lent cronista d'art d'aquest diari, explica que un dels capricis que es va concedir aquesta icona del Modernisme va ser un viatge a París per comprar-se un cotxe i conduir-lo fins a Catalunya en un deliciós periple a través de la França de principis del segle XX.

L'obsessió per la modernitat i el motor va portar Casas a pintar un cèlebre oli on apareix ell amb el seu amic Pere Romeu a bord d'un cotxe que circula per un camí rural. Allò que crida l'atenció en la composició de la pintura és un personatge que apareix a un marge de la tela, al límit del camí. És un traginer que, davant el seu carro, alça els braços alertat pel perill de veure com aquell artefacte de tracció mecànica se li tira a sobre, atenció, a 40km/h!

Tot és relatiu en aquesta vida, i el temps és el gran centrifugador de pors i, sobretot, d'egos. Allò que avui és elogi de modernitat o motiu de fatxenderia, demà farà riure. A vegades, però, la modernitat, de tant voler córrer i trencar límits, fa riure en si mateixa. L'home modern que avui pintaria Casas estaria sepultat per la informació que escup la xarxa o viuria enganyat contemplant a través d'unes ulleres de realitat virtual un món que no existeix.

L'home modern no sap, però, que allò que realment no existeix és la mateixa modernitat, perquè allò que és modern de veritat encara està per inventar. La modernitat encara està per venir i quan arribi ho farà a 400 km/h. Impossible retenir-la en un quadre.