La mà del rei

Ningú s'ho hauria imaginat. Quan la productora HBO va triar Girona per rodar algunes escenes de la sisena temporada de Joc de trons era impossible pensar que la trama d'intrigues polítiques que aguanta els llibres de George R.R. Martin i en què es basa la sèrie, també s'instal·laria a l'Ajuntament de la ciutat. Des que Carles Puigdemont va deixar l'alcaldia per anar a presidir la Generalitat, s'han succeït en cascada esdeveniments dignes dels estira-i-arronses que tant els guionistes d'aquesta sèrie com d'altres es plantegen per complicar encara més les ja prou enrevessades relacions de poder. Repasseu si no els fets d'aquests últims dos mesos des que Isabel Muradàs va ocupar el càrrec de manera interina, abans de l'arribada forçada, accidentada, d'Albert Ballesta fins avui que Marta Madrenas està a punt per jurar com a nova alcaldessa. Els que coneixen la sèrie no només hi veuran situacions paral·leles amb el que ha passat a l'Ajuntament, com si les hagués escrites algun guionista que s'ha establert a la ciutat, sinó que també és evident que s'hi han quedat els famosos corbs. Els seus crits solen acompanyar els habitants d'Invernalia. Corbs que també han sobrevolat la plaça del Vi. A la sèrie, hi ha un càrrec que podria ser l'equivalent al d'un alcalde que ha estat designat a dit i no per les urnes. Una maniobra delicada que cal executar amb molta mà esquerra si no et vols enganxar els dits. És la mà del rei. Un càrrec de confiança, una feina de molta responsabilitat, difícil i poc agradable. Redacta lleis, administra justícia i mira de conduir amb fermesa el rumb del govern diari del regne. Malgrat tots els pals a les rodes que des del seu entorn més immediat s'encarregaran de posar-li perquè descarrili, tot i les punyalades fictícies –a la sèrie són reals– que rebrà i la solitud que l'acompanyarà des del moment que el dit del rei l'assenyala, té la voluntat de no arronsar-se. Hi ha d'altres mans que malden per carregar-se'l, com ha passat a Girona. Continuarà.