‘Juventud, divino tesoro'

Tot i els contrastos generacionals i les incomprensions recíproques que, a vegades, ens desconcerten, la il·lusió del jovent per un món millor segueix essent un actiu important. Un dia, la meva néta m'explica que a l'escola els han posat el deure de dissenyar un tríptic donant a conèixer una hipotètica ONG. Ella, que Déu n'hi do de la inventiva que té, es treu de la màniga una entitat que promou la recuperació de pobles abandonats a còpia de portar-hi gent sense sostre. D'aquesta manera, m'assegura, s'obtindrien dos objectius en un. Es podrien reconstruir i rehabilitar les cases que es van derruint en aquests poblets perduts per la nostra geografia, es podrien recuperar i tractar de fer rendibles les terres del voltant i aquella gent que no té la seva llar i en busca en podria trobar alguna. La teoria està bé. L'aplicació potser seria ja una altra cosa en topar, com sempre, amb les lleis. Al cap d'uns quants dies més m'explica que de totes les idees presentades al seu moment amb els tríptics –molt graciosos alguns, per cert– han decidit tirar-ne endavant una que té possibilitats de fer-se realitat. A totes les cases, em diu, tenim llibres que un cop llegits no es tornen a repassar més i dormen el son dels justos i potser, en canvi, poden ser una novetat per a una altra persona. Hem pensat, m'assegura, que podríem anar passant per les classes de l'escola i explicar la nostra idea, que pretén recollir publicacions d'aquesta mena. Un cop concentrats els llibres, es podria generar un intercanvi o una compra simbòlica. És a dir, si un està interessat per un títol, podria agafar-lo i deixar-ne un altre d'equivalent al seu lloc; o bé, comprar-lo per una quantitat més o menys simbòlica. Els llibres tornarien a circular i seguirien fent la seva funció il·lustrativa i els diners obtinguts s'anirien guardant i quan hi hagués una quantitat respectable, s'aportaria al Banc dels Aliments. L'equip directiu del col·legi, m'adverteix, ja els ha donat el vistiplau. Intueixo que trobarem, doncs, les parades tradicionals de llibres de segona mà recollits de les nostres mateixes famílies, aprofitant actes i festes diversos, i que serem convidats a visitar-les i a fer el gest. I a escollir, d'aquells volums prescindibles, algun que momentàniament no ens ho sembli tant i que, al cap d'un temps, tornarà a entrar en el circuit. Tant si el muntatge resulta com si no, d'entrada, tot i no ser cap idea trencadora, l'empresa denota bons sentiments, enginy i capacitat d'organització, i genera solidaritat i complicitats. No hi ha com ser jove, és clar.