València era una festa

L'alçament del secret de sumari que afecta el denominat cas Taula ha permès contrastar les filtracions anteriors. Enhorabona: eren bones! A Espanya filtrar bé s'ha convertit en un ofici. Només superat pel virtuosisme a què han arribat alguns mestres de la falsificació en la filtració. És estrany que tot això no s'ensenyi en les escoles de negocis. Qui és bo és bo. I no cal dir “i punt” perquè el bon sentit ortogràfic s'ha avançat. La conversa entre l'exregidora de Cultura de l'Ajuntament de València i el seu fill és de sucar-hi un rotllo de pa. Amb allipebre. Un autèntica lliçó de com entenia el PP el “negoci”. Això és corrupció, fill meu, i allò, blanqueig. Matrícula. Les converses desvelades impliquen implícitament l'exalcaldessa Rita Barberà, que ahir va tornar a dir que la càrrega de prova correspon a l'acusació. Però la càrrega de prova en aquest cas és una enorme albarda que recau sobre ella. Afirma l'exregidora que Rita n'estava al cas. Un cas com un cabàs. Ahir Barberà va treure's el poll de sobre –un poll com un mamut– aclarint que l'acusació és “interessada”. Potser. Però el fet de ser-ho no exclou que sigui certa. Mentre s'aclareix judicialment la trama, queda clar, amb el permís de Hemingway, que València era una festa. París no li arriba ni al garró. L'endogàmia familiar dels populars valencians acabarà com el ball de Torrent. El dia que els uns i els altres parlen davant els tribunals les castanyes seran de quilo. Les “festes” familiars són les més bèsties de totes.