El referèndum

Bé, queda clar que ens estan posant en remull per acabar-nos dient que la independència en divuit mesos és una fantasia i que l'opció és el referèndum. No el referèndum sobre el nou estat català i la constitució que l'ha de regir, previst per quan s'acabi la construcció de les anomenades estructures d'estat, sinó el referèndum acordat amb Espanya, previ a tota aquesta construcció. La petició d'aquest referèndum es va donar per superada abans i després de les eleccions del 27 de setembre. La concessió de celebrar-lo per part de l'Estat espanyol era impossible, de manera que ens calia tirar pel dret perquè teníem pressa. Ara les “presses” són l'antipolítica, segons el fins fa poc apressat Francesc Homs, el qual, en “seu parlamentària” espanyola, supedita facilitar un nou govern a Espanya a la convocatòria del referèndum que ell mateix havia descartat. L'expresident Artur Mas es va expressar de manera semblant en una entrevista a la ràdio, l'exconseller Mas-Colell ha dit que el termini de divuit mesos és una cotilla de la qual el govern s'hauria d'alliberar i l'ACN que tanta pressa tenia, “president posi les urnes”, també opta pel plebiscit. El govern, en canvi, es manté de moment inflexible amb el full de ruta, l'arquitectura del nou estat i els divuit mesos, que ara ja són setze o quinze. Dic “de moment” perquè no sabem si demà abraçarà la nova fe que s'està imposant. El president Puigdemont ha repetit que ningú no esperi d'ell manifestacions que puguin alertar l'adversari sobre l'estratègia que el seu govern fa servir per arribar a la plenitud política. Ens mantindrem expectants, doncs. Ara: que no sigui que aquesta estratègia serveixi només per estirar la corda i forçar l'Estat espanyol a claudicar i permetre el famós referèndum que tothom ha passat a reclamar. No ho sé. I no ho sé perquè de sobte tot s'ha fet molt confús. Puigdemont té al govern ERC. Li permetrà aquest partit dubitacions? De fet Joan Tardà, en la mateixa “seu parlamentària”, també va esgrimir el referèndum: “L'hem demanat divuit vegades i no ho farem ni una més; o referèndum o marxem.” O sigui, que el va demanar una dinovena vegada.

Per més confusió, Artur Mas manifesta que en la refundació de Convergència compta aplegar gent que en el referèndum votaria no. Sobiranistes no independentistes. Què és això? “La puta i la Ramoneta”? L'operació peix al cove? Una manifestació de la creativitat catalana? Per arribar aquí no calien tantes alegries quan Unió se'ls en va anar. Deu ser per convèncer Espanya que en el referèndum l'unionisme faria un gran paper i que nosaltres mateixos acompanyaríem els seus partidaris a votar. Si no ens impliqués a tots, vénen ganes de dir ja s'ho faran.