La venjança de Dudalegre

Al pobre Dudalegre, un toro de 567 quilos, el van matar el 25 de setembre de 2011. Era un dia assolellat a Barcelona, amb la plaça Monumental plena fins dalt dels últims nostàlgics que feien acte de presència contra la prohibició imminent de les curses de braus que havia decidit el Parlament de Catalunya, via iniciativa popular. Des d'aquell precís moment, l'Espanya més espanyola va posar el crit al cel i diversos responsables del govern de Madrid van afirmar, solemnement, que els toros tornarien a Barcelona. Tant és així que el president de la comissió de Cultura del Congrés, Juan Manuel Abendea, va posar una data precisa al retorn de l'activitat a la Monumental. Segons el portaveu del PP, els toros “tornaran a Catalunya entre juny i setembre”... de 2013.

Han passat uns quants anys i la Monumental cau a trossos. Un mes l'any s'hi fa un festival de circ i només s'hi manté obert un museu de la tauromàquia que no visita gairebé ningú; no hi ha res més. Tant és així que la família Balañà, propietària del recinte, comença a tenir pressa per vendre l'espai al millor preu possible, evitant d'aquesta manera una despesa de manteniment inassumible. El problema és que l'edifici està catalogat i no és fàcil convertir-lo en alguna cosa semblant a l'espai comercial de les Arenes. Fer-hi un hotel també és complicat i, en qualsevol cas, totes les solucions passen per la bona voluntat de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. S'han difós diverses xifres, però sembla que els Balañà busquen embutxacar-se uns quaranta milions d'euros. Tota aquesta història, si la conegués, li importaria un rave al malaurat Dudalegre. A ell el van marejar amb un drap, el van torturar amb diversos estris tallants, el van matar i rematar i li van tallar les dues orelles. Després, li van dissecar el cap i sembla que encara es conserva a casa de Serafín Martín, el torero que li va clavar l'espasa definitiva... Llàstima que no pugui esbossar un mig somriure.