El castell i les cinc torres desemparades

Amb la caiguda del mur de Berlín, vaig entendre que havia arribat l'hora d'instal·lar-me i em vaig comprar un pis de segona mà a Montjuïc. Als amics, coneguts i saludats els va faltar temps per dir-me que anava a viure en un barri de pijos i rics, i aviat vaig comprovar que, com a la vinya del Senyor, hi havia de tot, malgrat que abundàvem més els hipotecats que no els capitalistes de grans xalets, que hi són comptats. Per tant, fa més de 25 anys que hi visc i, tot i haver canviat el pis per una casa adossada, sempre he pensat que és un barri poc estimat per l'administració municipal. Amb la història dels pressupostos participatius, fa tres anys que presento les dues mateixes propostes a l'Associació de Veïns, i temo que les hauré de presentar unes quantes vegades més.

La primera és demanar una senyalització adequada del castell de Montjuïc i les cinc torres que el vetllen. Trobo incomprensible que després de tants anys no hi hagi ni un mal senyal que indiqui que ens trobem davant la torre de Sant Narcís, la torre Suchet, la torre de Sant Daniel, la torre de Sant Lluís o la torre de Sant Joan. Es va dir que es faria un pla d'usos del castell, però no s'ha presentat. Amb pocs diners, es poden elaborar uns plafons explicant-ne la història, com es van construir, les batalles que han hagut de suportar, la gent que en va fer casa seva, etc. Afrontar la remodelació del conjunt monumental és una altra de les assignatures pendents dels governs de la ciutat. Entenc que hi ha altres prioritats, però l'estat d'abandonament es podria pal·liar amb una neteja acurada i consolidant parets que es puguin enrunar.

L'altre punt negre és que un bon tram de la vorera de la carretera principal estigui pendent d'urbanitzar. Ens referim a la banda dreta de la pujada de la Barrufa que va des de l'alçada de l'escola, on hi ha una parada del bus, fins al trencant de la Torrassa, on es troba la següent. No crec que una situació similar es produeixi en cap altre barri de la ciutat. Desconec si els terrenys són de titularitat municipal o privada, però tant en un cas com en l'altre arranjar-ho no ha d'implicar una gran despesa i, en canvi, és una obra d'urbanització imprescindible tenint en compte que hi ha una escola i una guarderia, i gairebé tres mil veïns que hi vivim.