Silenci de Besalú

Potser Podemos se'n sortirà i aviat la Setmana Santa es dirà “setmana de festivitats”, tal com proposa l'alcaldessa de Madrid. Raó de més perquè aquesta galeria comenci així: “Divendres passat la processó dels Dolors de Besalú va obrir els actes de la Setmana Santa.” Enguany hi ha assistit la presidenta del Parlament, que per a una bona identificació els organitzadors van tenir l'encert de situar just on tocava: a prop d'en Salvador García Arbós. “–Qui és aquella senyora de davant d'en Vador? –La presidenta Forcadell, sisplau, calli...” És reconfortant anar als Dolors de Besalú i sentir que quan un arrenglador mana callar, tothom creu. En dret romà hi ha una figura de consentiment que es coneix amb la locució sub silentio, és a dir, no havent-hi manifestació en sentit contrari. M'hi agafo. L'expressió em suggereix l'ambient de Besalú durant la processó: hi ha un consens general en aquella absència de barrila i aplaudiments, tan habitual a les concentracions de carrer d'avui dia. La gent calla perquè està d'acord que alguna cosa transcendental s'esdevé a la plaça. És, en efecte, un sant silenci, per bé que molts assistents potser no practiquin la fe catòlica ni cap altra. Callen els nens dels Improperis i dels Misteris. Callen els homes que fan de jueus. I la Verònica. I les tres Maries. Callen els estaferms, callen els manaies. I sobretot calla el poble que camina: deixa que parlin els ciris encesos. Calla també el poble que ho contempla: deixa que parli la mirada. És el recolliment absolut, acompanyat per l'himne O, Sanctissima que toquen els músics i pel fi lament dels pifres quan relleva el metall de la banda. Només el cor d'Apòstols té dret a aixecar la veu al cel amb la seva salve corprenedora, cantada amb el punt just de desafinament per recordar al poble que ells també són poble, no pas espectacle turístic. I per si el gaudi del silenci no fos prou, encara hi ha un altre incentiu per anar als Dolors de Besalú: no hi dóna la nota Podemos ni cap altre d'aquests partidaris de reduir-ho tot a neutres “festivitats” per tal d'imposar la seva hegemonia ateista. Millor. Que vagin a bavejar davant d'una confraria sufí, d'una processó de sikhs o d'un mandala tibetà. Que la seva estulta riallada no trenqui el consentiment sub silentio de la gent que ha fet Catalunya durant segles.