Temps nihilistes

La darrera onada salvatge d'atemptats criminals del passat dia 22 al cor de la capital d'Europa posa de manifest que principalment en el Vell Continent vivim, sociològicament parlant, una època molt complicada, de temps nihilistes molt accentuats.

La situació té uns antecedents que es remunten als substrats ideològics de les contrarevolucions globals dels anys 80 i 90 del segle XX; però –i això és el més important– configuren un futur molt lleig i regressiu per a tot el segle XXI, quan es podria arribar a l'anihilació complerta dels valors de la democràcia, la justícia social i la racionalitat, hereva de teories humanistes de la Il·lustració de la Revolució Francesa del 1789.

No hi ha dubte que, d'entrada, cal esmentar que les teories de Francis Fukuyama sobre la “la fi de la història” del 1991, en què plantejava una societat lineal, idíl·lica i comandada per un únic sistema capitalista neoliberal (que de fet era i és terriblement conservador) han fracassat estrepitosament. El segle XXI implica un retorn (descarnat i desordenat) a la història. El pitjor de la situació actual és que el “mal estructural” del retorn al nihilisme irracional i obscurantista (barrejat i/o justificat amb el fet religiós) és una autèntica “arma letal” de doble tall. D'aquesta manera, el fenomen gihadista (tercermundista i situat també en el quart món del Vell Continent i dels Estats Units) pot tenir, de fet ja té, una contrarèplica a Occident, la qual cosa pot provocar el col·lapse de la democràcia i la regressió obscurantista més absoluta.

Un exemple claríssim el tenim en l'augment espectacular de la nova extrema dreta populista, amb força càrrega nihilista, a Europa; o les teories absolutament dogmàtiques i ultradretanes del candidat Donald Trump. L'expansió d'aquest gihadisme nihilista pot contribuir a convertir Donald Trump en president dels EUA. I no ens enganyem, tant les teories gihadistes com la nova extrema dreta europea i nord-americana impliquen, en la qüestió social, un capitalisme encara més salvatge, injust, insostenible i implacable de què patim actualment la gran majoria de la població. En síntesi: per fer front, ideològicament, a la bogeria de l'actual terrorisme nihilista cal més Europa i més anàlisi sociològica acurada. Hem de combatre, de debò, les injustícies, l'obscurantisme postmodernista i els “inferns personals” del gènere humà del segle XXI.