‘Resurrexit'

Des de la llunyania, on es troben una gran part dels gironins, motivats per les ganes de canviar d'aires i sortir de la rutina diària, molts recordaran que avui se celebra la Pasqua Florida. Ràdio Girona emetia setmanalment un programa dirigit per Narcís-Jordi Aragó, amb el nom de Resurrexit: Exponent del moment culminant de la fe cristiana, tota vegada que: “Si Crist no hagués ressuscitat, la fe seria vana.” S'escampava per les antenes l'actualitat catòlica en uns moments en què la ciutat glatia per viure-la de prop. Havien passat uns temps de privacions –la Quaresma– i d'un dol intens durant la Setmana Santa. El dissabte a la nit esclatava la joia, amb el cant de les caramelles, a vegades picaresques. Una corranda, cantava: “Noia, noia, noia maca / si volguessis dormie amb mi / te'n daria una nineta / que seria de jo i “ti”./ Si ta mare te pregunta / aquesta nina de qui és / L'he trobada sota un marge / potser n'és d'algun pagès. / I si ta mare te deia: Ai, filla, ves-la a tornar./ Mare: és filla de mes entranyes / no la puc abandonar.” Una perxa amb una cistella guarnida al cap d'amunt servia als cantaires per recollir regals que els veïns els donaven.

Des del segle XVI es feien representacions a la catedral, en un escenari muntat davant de l'altar major, i l'escena era la del Centurió, a qui se li escapa el cos de Jesús al qual havia jurat vigilar; així com els dubtes de Sant Tomàs i els passatges de la Magdalena. “Les tres Maries anaven al sepulcre i el trobaven buit...” Era el moment en què el poble que omplia de gom a gom l'interior de la seu esclatava en crits de joia, tocs de trompetes i tabals, i llançament de fruits i llaminadures. A cap d'uns anys, el clero va prohibir-ho, perquè les tres Maries ballaven de contentes, s'hi feien de debò “amb una coreografia massa eròtica i inapropiada per als creients”.

Entrada la segona meitat del segle passat es varen restaurar a Girona les representacions de La Passió. Durant molts anys es va posar a l'escena al Teatre Municipal La llum de la veritat, obra de Narcís-Jordi Aragó i Josep Maria Capella, amb l'aportació de tots els grups escènics de Girona i Salt, sense excepció.

Amb una decoració espectacular i un vestuari genial, ambdues coses dissenyades pel recordat Joaquim Pla Dalmau, resultava un espectacle molt reeixit i recitat amb veritable emoció pels autors. En particular els qui tenien els papers de Jesús i de Judes, s'hi deixaven la pell; i el repartiment era extensíssim. Tal dia com avui, festa de Pasqua, tenia lloc la darrera representació, totes seguides amb interès per multituds de gironins i gent de fora.

Parodiant el títol d'una gran pel·lícula, tot això ara ja és Allò que el vent s'endugué.