L'espina i el geni menor

A Figueres feia dècades que no ens podíem treure l'espina de bacallà que dúiem clavada a la gargamella. L'accident no venia pas dels rius, les muralles, el bisbe o els governadors civil i militar; va com va i, mira, si a Girona tenen Bonastruc de Porta, nosaltres tenim el metge reial Cresques Elies. Tampoc per la universitat: no pot haver-n'hi pas una a cada poble, tot i que, ben mirat, Marsella i Ais de Provença la comparteixin. Això sí, algun aliment coriaci ens havia empitjorat el dolor supraglòtic: el Museu del Cine va abandonar-nos per la nostra gasiveria institucional; ja deien els vells que a vegades s'ha de saber llençar una pesseta per poder recollir un duro...

El mal àpat primer vam deglutir-lo amb els primers ajuntaments de la Segona Restauració Borbònica. Mentre la triple immortal iniciava una singladura veneciana, al bressol del geni entre 1979 i 1983 vam tenir cinc alcaldes, cinc, del darrer franquista al primer que va resistir una legislatura sencera. És a dir que mentre el dux Quim s'anava gairebé independitzant de Constantinoble, al Palau del Vent enxiquíem la brama dels efectes de la tramuntana. Aquesta és l'espina que ara una esperança blanca, veïna de l'Onyar, ens ha llevat en encara no dos mesos. Els regidors de la plaça del Vi han hagut d'empassar-se que els tenien per fer bulto perquè l'excel·lència ocupava el lloc... dinovè! Aquest gran tapat té un mal prendre possessió i l'ha de repetir. Com que els anteriors batlles no tenien sou perquè, diu, cobraven de diputats, ha de fixar-se'n un i, com si no sabés que hi ha mals que no volen soroll, amb toc de tabals acaba pactant la xifra amb... (aquests són els meus principis però si no li agraden...) el PP i C's! Aquests darrers, fidels, a última hora se'n desdiuen. I finalment aquest prodigi de la política plega. Els figuerencs, agraïts, no només podem passar pantalla, sinó que, ara desacomplexats i orgullosos del nostre tarannà eòlic, ens hem regalat amb una bona xeringada de surrealisme menor, que, com el vi petit, és el que va bé per prendre'n cada dia. Ja ens havíem dotat d'un govern paradoxal com el d'altres urbs de la nació; i, ara que dic nació, la nostra municipalitat, tan harmònica en d'altres trencacolls, era nacionalment bicèfala, oposada i incompatible, però no hi ha connubi que es resisteixi a la vaselina adequada. Ara, a més i llançats, hem abastat l'apoteosi quan un tercer que no és com aquest ni com aquell sinó tot el contrari s'ha enllitat al tàlem. Ja era hora que recollíssim la lira del mur on l'havien abandonat els de la tertúlia del Royal.