Ben plantats a Cadaqués

El Dissabte de Glòria, que és com s'anomenava el Dissabte Sant fins a la reforma litúrgica del 1955, a mitja tarda, tot esperant que es fes fosc per poder glorificar la Vetlla Pasqual i culminar la Setmana Santa, a Cadaqués se celebrava una altra mena d'acte litúrgic.

A peu de platja, just al costat del mític bar Boia, bé cultural d'interès local, la celebrant, vestida de vermell, era una dona, la productora, guionista i directora de cinema catalana Isona Passola, que, enfilada en una cadira i amb el micro a la mà llegia en un manifest: “Una societat civilitzada no es defineix només pels arbres que planta, sinó pels que decideix destruir!” La cineasta reclamava, en nom d'un col·lectiu important de cadaquesencs, residents i visitants, que l'Ajuntament no tali dinou arbres dels trenta-tres que hi ha a l'entrada de la població, a l'avinguda Caritat Serinyana. El clam pretén evitar que es canviï una imatge centenària de la carretera arbrada de plataners que dóna accés a un dels pobles més bonics de la Mediterrània, i que té els dies comptats si el consistori de Cadaqués no fa marxa enrere amb la seva idea de fer la tala, que ja ha anunciat, i que pensa executar de manera implacable entre dilluns vinent i el divendres 8 d'abril.

Aquesta celebració laica a peu de platja la va tancar amb una arenga, i també enfilada dalt d'una cadira, la periodista i escriptora Pilar Rahola, seguida per més de dos-cents fidels defensors dels plataners, congregats per reclamar la preservació dels arbres alhora que es recollien signatures de suport, que juntament amb la campanya que han fet per internet ja van cap a les quatre mil.

Encara que ni Isona Passola ni Pilar Rahola són veïnes de Cadaqués, tot i tenir-hi una segona residència i molts vincles, la reclamació de preservar els plataners no és només cosa d'un grup de forasters barcelonins. Els arbres han dividit el poble entre els que són favorables a la tala anunciada pel govern municipal i els que protagonitzen una campanya en defensa dels plataners, encapçalada entre d'altres per l'exalcalde Joan Figueres i molts cadaquesencs indignats.

Uns arbres que amb força més anys que el Boia també haurien de ser declarats bé cultural d'interès local i formar part del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.