Ens fan fora

El Tribunal Suprem situa Catalunya fora d'Espanya. Ha demanat que li enviïn traduïda al castellà documentació relativa al diputat Homs. La Constitució diu que hi ha diverses llengües espanyoles. El català, segons el Suprem, no és una d'elles. Tracta el nostre idioma com una llengua estrangera. En ambients cultes de Madrid causen malestar aquestes reaccions primàries. En cercles universitaris hi ha qui confessa sentir vergonya aliena per homes i dones que no saben llegir llengües que, com la catalana, són de fet dialectes del llatí. L'estudiaren en el batxillerat. Una persona culta espanyola hauria de ser capaç de llegir portuguès, italià, francès, gallec, català, sense demanar un traductor o una traductora. En cercles polítics hi ha gent que lamenta aquests gestos separadors dels poders centrals que incompleixen l'article 3.3 de la Constitució. Allí es proclama que la riquesa de llengües dins d'Espanya és un patrimoni que ha de ser “objeto de especial respeto y protección.” És una falta constitucional –i humana– de respecte i protecció que institucions de Madrid demanin que es tradueixin els escrits en català. Julio Camba proposava que el català s'ensenyés arreu d'Espanya. Afirmava que milloraria la fonètica dels castellans. Posava l'exemple del topònim Madrid. En aquelles terres uns l'anomenen Madriz i altres Madrí. Camba envejava que els catalans, en pronunciar el mot Madrit, demostrem que som competents en idiomes que no són el nostre. Potser gràcies a això ens fan fora.