De budells i d'excuses

En una visita als budells del TAV, l'any 2011, quan la tuneladora Gerunda tan sols havia fet la meitat de la feina, i l'actual estació subterrània de la capital gironina no era res més que munts de sorra i pilars de ciment, un grup de periodistes vam poder comprovar de primera mà la magnitud d'aquella obra impressionant. Una tenia la sensació de fer una mena de viatge al centre de la Terra. L'amplitud de l'espai era tal que la vista no podia arribar a abastar fins al final. I si la mirada la dirigies cap amunt, llavors ja tenies la impressió de ser una partícula minúscula. I més encara si t'atansaves a la gegantina tuneladora, una màquina titànica que feia la sensació de tenir la força suficient per enfonsar tota la ciutat. Una de les coses bones de treballar de periodista és que et fa sentir un privilegiat, et dóna l'oportunitat d'accedir a llocs i viure moments únics. I aquest n'ha estat un.

Avui, aquesta percepció de ser en un lloc incert, amb l'estació acabada i els trens anant amunt i avall, no t'acapara. Al contrari, la sensació de seguretat a l'andana mentre esperes el comboi és total. De fet, no t'ho planteges, si estàs segur o no. L'equipament és confortable –no tindrem en compte les goteres dels primers dies– i el servei és bo. Però com diu aquell, que els arbres no t'impedeixin veure el bosc. És a dir, que no ens podem quedar només amb un detall i perdre la perspectiva. I en aquest cas el bosc és que, tres anys després de la inauguració del tren d'alta velocitat a Girona, la infraestructura encara no té el pla de seguretat aprovat. I tampoc val a dir que no s'ha de crear alarma perquè no ha passat res. Perquè sí que ha passat. El túnel es va inundar, no una, sinó dues vegades, i per sort no ens vam haver de plànyer de grans mals, més enllà de talls en el servei i els problemes que això va comportar en els viatgers.

I aquí només hi ha un únic responsable, que és Adif. I per molt que vulgui tirar pilotes fora o, pitjor, tirar la pilota al teulat de l'Ajuntament, Adif no compta que els gironins tenim memòria. I, per si de cas ens assetja alguna nebulosa, podem recórrer a l'hemeroteca dels mitjans de comunicació gironins, que hem seguit fil per randa com ha anat tot el procés. I el menyspreu vers la ciutat que ha envoltat aquesta obra és indignant. Tres anys sense pla de seguretat! El temps de les excuses s'ha sobrepassat amb escreix.