LA GALERIA
Mort d'un ciclista
Són massa els ciclistes que fan el que els dóna la gana: circulen
en direcció contrària,
passen els semàfors
en vermell...
Fa uns dies vam saber que un vehicle tot terreny conduït per un octogenari havia envestit un grup de ciclistes en una carretera de Pontevedra, i havia causat la mort d'un d'ells i ferides de diversa consideració a la resta. D'aleshores ençà, altres notícies semblants ens han fet veure que aquest tipus de desgràcies no són casos aïllats, i que la seva freqüència ens hauria de fer reflexionar sobre el tema, per més curosos i responsables que ens considerem a l'hora de conduir. Arribats a aquest punt, i deixant ben clar que els automobilistes conscients sempre procuren conduir de la millor manera possible, convindria fer un cop d'ull al capteniment de molts usuaris de bicicletes. I molts, és clar, no vol dir tots. Unes setmanes enrere, el company Manuel Castaño denunciava indignat, en la seva columna, la mala praxi d'alguns ciclistes pels carrers de la ciutat de Girona. I més o menys pel voltants de les mateixes dates, aquest diari donava la notícia del nombre de ciclistes que la Policia Municipal havia multat, entre altres infraccions, pel fet de circular per les voravies.
Temps era temps, quan encara érem El Punt a seques i teníem la redacció al carrer de Figuerola, vaig publicar un escrit queixant-me de la conducta incívica de tants i tants ciclistes gironins, exactament la mateixa conducta incívica que, lamentablement, podem apreciar en l'actualitat i sense moure'ns d'escenari. Aleshores, un conegut meu em va retreure que m'hagués ficat amb ells, els ciclistes, adduint que les bicicletes tenien el mateix dret que els cotxes a vulnerar les normes de circulació. Jo li vaig respondre que, per la mateixa regla de tres, les autoritats corresponents tenien el mateix dret a sancionar-les. No és exagerat afirmar que són massa els ciclistes que fan el que els dóna la gana: circulen per la voravia, circulen en direcció contrària, passen els semàfors en vermell, circulen de nit sense llums ni dispositius reflectors, circulen per la carretera l'un al costat de l'altre quan, almenys a l'època en què em vaig treure el carnet, ho havien de fer l'un darrere l'altre. No estic descrivint cap situació esporàdica o insòlita, sinó una realitat d'allò més empedreïdament quotidiana. Està bé que als automobilistes se'ns conscienciï perquè respectem els ciclistes, cosa amb la qual estic absolutament d'acord, però, i a ells, qui els consciencia? Lamento ser tan pesat.