El bust

El viatge d'anada i tornada del bust de sa majestat Felip VI a la sala de plens de l'ajuntament de Terrassa és la síntesi més exacta i precisa del moment històric i polític que viu Catalunya. Heus-ne ací la rondalla. El 25 de febrer de l'any en curs de nostre senyor el ple del consistori va decidir retirar-lo “per majoria”. Un requeriment de la delegació del govern espanyol –és a dir, de la guaita d'Occident María de los Llanos de Luna– va instar els representants del poble a restituir sense dir ni piu la imatge reial, que la representa a ella i que és intocable “per imperatiu legal”. El govern municipal –PSC i Convergència– va acordar restituir-la “per evitar les conseqüències que se'n poden derivar”. És a dir, per estalviar-se la sancioneta corresponent a tan lamentable gest. Però el bust va tornar a la sala de plens amb una plaqueta proposada per Esquerra Republicana i Mes on hi ha inscrit el resum del periple i es fa constar que és allà “en compliment del requeriment de la delegació del govern d'Espanya”. La regidora local de la CUP va declarar el dia del reial retorn que rebutjava la genuflexió i que l'esquerra rupturista exhorta “a la desobediència”. Exhortats ens hem quedat. Aquesta és la història. Aquests són els papers i aquesta és l'amarga realitat. Aquest és el país. La pròxima vegada que deixen quieta la figureta. O encara millor, que l'encarreguin a un escultor abstracte. El bust faria cara de bunyol i la xèrif no podria dir res. O és que està contra l'art modern?