Terrorisme nuclear a l'aguait

L'Agència Federal de Control Nuclear i els serveis secrets belgues han avisat del risc que cèl·lules gihadistes intentin actuar contra instal·lacions nuclears o puguin utilitzar substàncies radioactives en accions terroristes. Les centrals de Tihange i Doel; el Centre d'Estudis Nuclears de Mol i l'Institut Nacional de Radioelements de Fleurus estan ja sota el control i la vigilància de la policia belga. Segons el que ha transcendit de l'anàlisi sobre el terrorisme nuclear fet en la recent cimera de seguretat nuclear de Washington, sembla que serà inevitable una coordinació de totes les agències d'intel·ligència occidentals, que hauran de reforçar un servei específic com el que ja tenen la CIA i la NSA.

Els experts han previst quatre escenaris de terrorisme nuclear: 1) La fabricació d'una bomba atòmica artesanal amb 16 quilos de plutoni adquirits en el mercat negre. 2) El robatori o la compra d'una bomba atòmica en un estat que ja la tingui. 3) L'atac a una central nuclear, a una planta d'enriquiment d'urani o a un tren de transport radioactiu. Existeixen 438 reactors operatius al món i 70 en construcció que comporten dotzenes de transports diaris i centenars de dipòsits de residus. 4) L'alliberament a l'atmosfera de material radioactiu, inclús contingut en una bomba convencional o “bruta”. Estem davant d'un perill d'una magnitud enorme però que els governants, els polítics i els lobbies elèctrics intenten devaluar. I és que si Estat Islàmic optés per actuar sobre el cicle de combustible nuclear, les dificultats per neutralitzar les seves accions esdevindrien una tasca logística inabastable. Pensem que una milionèsima de gram de plutoni 239, el verí més violent fabricat per l'home que penetra a l'organisme per la via pulmonar, produeix la mort per càncer en pocs mesos. Amb uns centenars de grams introduïts en el clavegueram d'una gran ciutat es provocaria un impacte biològic brutal sobre la població. Catalunya no queda fora d'aquest risc degut al seu parc nuclear i a l'existència d'un transport de combustible i d'unes piscines de residus a Vandellòs II i Ascó I i II sense cap tipus d'estructura de contenció. Aquesta fragilitat ha obligat a formar amb urgència un servei especial de vigilància permanent de la Guàrdia Civil.

Si la nostra futura República vol contribuir a evitar aquest terrorisme del segle XXI i construir una societat basada en el progrés ecològic i la convivencialitat, caldrà que tanquem de les nuclears. Llavors serà un consell de seguretat nuclear català, independent de la patronal elèctrica, que proposarà una solució per ubicar un cementiri altament blindat on deixar els residus. Els polítics sobiranistes no poden permetre que s'allargui la vida dels reactors. Hem de transformar i democratitzar el model energètic cap a les renovables. Trenta anys després de Txernòbil, aquesta hauria de ser una fita del procés constituent.