Les lliçons de Montoro

Avui fa exactament 108 dies que el govern espanyol està en funcions. Malgrat aquesta situació de provisionalitat, els seus membres mantenen invariables algunes dèries. La primera de totes consisteix a repetir, com si es tractés d'un mantra esgotador, els argumentaris que circulen diàriament des del carrer Gènova fins a La Moncloa. Ho podem comprovar cada divendres, quan la portaveu en funcions proclama que “l'estat de dret no està en funcions”. Ja ens ho imaginàvem. La segona dèria se centra en la voluntat de mantenir viu el conflicte. No hi ha treva ni voluntat de diàleg. Qualsevol excusa és bona, ja sigui el nom d'una conselleria, l'actuació d'un alcalde o els drets dels refugiats.

Tots els ministres s'esforcen a seguir el camí traçat, però cal reconèixer el zel del titular d'Hisenda, obsedit a alliçonar. Cristóbal Montoro té una targeta de presentació poc idònia per fer-ho. D'una banda, ha incomplert tots i cadascun dels punts del programa electoral del PP. Us recomano la lectura dels capítols sobre La cuentas públicas, en orden i Reforma fiscal para el crecimiento y la equidad. El ministre en funcions tampoc n'ha encertat ni una a l'hora de fixar les previsions econòmiques o complir els compromisos amb la UE. Fa pocs dies, després de reconèixer una desviació de 10.000 milions d'euros, es va dedicar a passar la centrifugadora i a assenyalar-nos amb el dit. Lleig. Sobretot perquè abans de fer-ho, hauria d'aclarir per què ens manté amb un sistema de finançament i un dèficit de 15.000 milions; per què ens imposa unes condicions draconianes (el FLA) per recuperar la resta dels nostres recursos; per què ens obliga a gestionar la crisi amb un sostre de dèficit asfixiant del 0,3%; i, a més a més, per què incompleix permanentment els deutes de l'Estat. En tot cas, no cal que el ministre es preocupi. Allò que desitgem tots plegats és deixar de perjudicar per més temps el govern espanyol. I, de passada, deixar de rebre les lliçons de Montoro.