Reinventar els partits

Els esperpèntics camins per arribar a formar govern tant a Catalunya com a Espanya ens permeten veure la magnitud de la transformació que els nostres partits estan vivint. Les diferents crisis socials i econòmiques que conviuen conflueixen sobre la política a dos nivells. El primer, en el trencament de les estructures del partit i l'enfonsament, en molts casos, d'aquestes per unes pràctiques corruptes fruit de llargs anys d'intercanvi de favors amb el poder econòmic. El segon, en la desorientació ideològica, que es palesa en l'abisme creat entre el discurs polític i la seva transformació en acció de govern. Fets tots ells que han dut alguns partits al punt de la refundació. Tres són les línies d'acció que haurien de dominar en aquest context la reinvenció del catalanisme polític.

Catalunya: Un concepte ja inevitablement lligat amb autodeterminació i amb participació ciutadana. Cap comunitat autoproclamada cedeix sobirania a canvi de res. Es cedeix a canvi d'influència o de poder de transformació. Només el PSC, amb Parlón com a model (fotogràfica també) i com a excepció, fracassa en la seva desubicació. Sense dret a decidir i a negociar d'igual a igual amb altres comunitats nacionals, no hi ha catalanisme polític. No hi pot haver comunitat nacional des de la submissió, només des de la igualtat.

Justícia social: El dogma de les bondats del mercat ha deixat de servir perquè preguntes fonamentals han deixat de tenir resposta: per què el creixement econòmic es tradueix en salaris més baixos, pensions amenaçades i més desigualtat? Per què el nostre progrés s'associa a la precarització de les condicions de vida d'una gran majoria de la població? I sí, els #PanamaPapers també són economia de mercat. Elements centrals com la solidaritat (assistencial també) cap als nostres conciutadans i una economia orientada no tant als indicadors macroeconòmics sinó envers la gent i les seves necessitats són imperatius per fer política econòmica i social. CDC faria bé de tenir-ho present.

Capacitat de gestió: Transformar des de la política no és retòrica ni és confrontació. Implica aplegar la gent que val, la més experta, la que coneix les àrees de gestió específiques, la que ajuda a transformar la realitat. No n'hi ha prou amb fer ideologia. Cal per damunt de tot orientació a l'acció, i per això cal atraure talent cap a la política. Esquerra ha estat el partit paradigmàtic de les grans proclames traduïdes en una migrada capacitat d'implementació. Un interrogant que es manté per a l'actual govern. Com es pot fer país sense gestió? El mateix podríem dir de la CUP: més un moviment fet per a l'acció de carrer, que no pas per governar un país. En Comú Podem és una incògnita.

En definitiva, deures, per als partits, n'hi ha molts. La inacció a l'hora de transformar-se és l'única via que no fa més que contribuir al desprestigi de la política.