L'Assemblea d'Artistes i els plàtans de Cadaqués

Circumstàncies de la vida han fet que la protesta dels veïns de Cadaqués contra la tala dels plàtans del carrer d'entrada al poble coincidís amb el dia de la formalització, fa quaranta anys, de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona, l'ADAG, que va mobilitzar la societat gironina durant gairebé dos anys amb una sèrie de campanyes entre les quals van destacar Drets Humans, ara!, Salvem la Devesa i l'Homenatge a Carles Rahola, que s'havia iniciat des de la revista Presència. De fet, el darrer acte de l'ADAG va ser la inauguració de l'escultura dedicada a Rahola a la Rambla de Girona, obra de Paco Torres Monsó. L'exposició amb peces de més d'un centenar d'artistes per homenatjar el periodista i historiador nascut a Cadaqués (1881) i afusellat a Girona (1939) i que va ser l'únic escriptor català condemnat a mort pels seus escrits, va provocar un episodi singular quan, després d'haver-se exposat a Girona, la mostra es va presentar a la sala de la Societat l'Amistat de Cadaqués. D'acord amb l'Ajuntament de l'època, Salvador Dalí hi va aportar una obra, però els membres de l'Assemblea d'Artistes, entre els quals no podem deixar de destacar els dos marquesos irreductibles –l'Enric i en Bep–, es van oposar dràsticament a la presència de Dalí en l'exposició d'una víctima del franquisme i van vetar la seva participació. La revolta de l'ADAG va aconseguir un gran ressò a tot l'Estat, però les reivindicacions de l'assemblea es van acabar amb la Transició. En tot cas, segur que se sumarien a la defensa dels plataners de Cadaqués, uns arbres maltractats històricament a casa nostra (a França ho van saber fer molt més bé) perquè encara els recordem custodiant les carreteres i els vials de l'entorn. No discuteixo que per salvar-ne uns se'n poden haver de sacrificar uns altres, però que l'excusa no sigui per eixamplar voreres o carreteres. La tala de tamarius als pobles de mar o la d'aquests plàtans centenaris són d'aquelles accions d'un pretès progrés que no porten enlloc. La seguretat és important, ningú no ho dubta, però els senyals d'identitat, també, i Cadaqués és un poble que encara té la gosadia de tenir els llums del carrer prou esmorteïts perquè a les nits es pugui observar el cel estrellat sense contaminació lumínica.